1. Els querellants no tenen raó quan diuen que el jutjat d’instrucció era incompetent per arxivar el cas. 2. L’acusació de desobediència contra el successor de Joan Carretero i actual alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, no s’aguanta. 3. Carretero no es va deixar subornar en signar dos convenis urbanístics amb Supeco i Bonpreu. 4. El conflicte per la llicència a Supeco és administratiu i no penal. 5. El segon intent de revisió d’un pla urbanístic per autoritzar un supermercat Bonpreu –ja en època de Planella– tampoc va ser delictiu.

En una interlocutòria de 18 pàgines, l’Audiència de Girona va desmuntar, punt per punt, la querella presentada per Estació de Servei Morer contra Carretero i Planella i també contra Bonpreu i Supeco, competidors que pretenien obrir una gasolinera cada un, a més de construir un supermercat nou i reformar-ne un d’existent.

La resolució, per tant, va deixant KO els denunciants fins que s’arriba a la pàgina 16: aquí el tribunal gira el focus cap a Carretero. L’acusa d’haver-se saltat diverses normes en un camí “torticero” (retorçat, injust i il·legal) cap a un objectiu: atorgar la llicència a Bonpreu i que l’empresa, seguint el conveni signat, donés a Puigcerdà 240.000 euros per a un ascensor, una “promesa electoral estrella” que havia de permetre als veïns salvar el gran desnivell que hi ha entre l’estació de tren i el centre urbà.

Aquesta resolució judicial va desenterrar dimecres passat el vell i oblidat cas Carretero, molt mediàtic mentre el líder de Reagrupament va ser conseller de Governació –hi va intervenir el Tribunal Superior de Justícia– i arxivat fa dos anys i mig pel jutjat d’instrucció de Puigcerdà.

L’Audiència de Girona assegura que, en el primer intent de tirar endavant l’expedient Bonpreu, dut a terme entre el 2002 i el 2003 amb el vistiplau del ple municipal, es va prescindir de “tràmits essencials”, com ara la publicació del conveni i la sol·licitud dels informes preceptius de la direcció general de Comerç i de la Comissió d’Urbanisme de Girona. Aquests defectes en la tramitació i els posteriors intents de justificació porten els magistrats a veure “una interpretació de la llei retorçada per intentar vestir de legalitat el que va ser una decisió, a primera vista, capriciosa”.

Cauen la majoria d’acusacions
Abans d’arribar a aquesta conclusió –que exculpa Planella, Supeco i Bonpreu, i redueix la imputació de Carretero a un càrrec de prevaricació–, el tribunal no s’està de pronunciar-se sobre la resta d’acusacions. I parla obertament de les implicacions polítiques del cas quan desmunta la denúncia per suborn contra el líder de Reagrupament.

Els querellants mantenien que els convenis urbanístics signats per Bonpreu i Supeco amb l’Ajuntament eren un suborn. Tanmateix, els magistrats recorden que aquests acords estan regulats per una llei de 2002 del Parlament i afirmen que les proves “no acrediten de cap manera que hi hagi hagut un enriquiment personal d’algun dels imputats o de persones vinculades a ells”, ja que les quantitats lliurades es van ingressar als comptes de l’Ajuntament i “es van destinar a la construcció dels ascensors”.

Pels jutges, per tant, no hi ha ni rastre de “la idea de corrupció”. I també esborren les insinuacions de finançament il·legal dels partits. “El que un dels querellants veu anormal, el rèdit polític que pugui obtenir-se d’una determinada gestió municipal, no és res més que el natural de l’acció dels partits, de manera que la lògica i el sentit comú (…) fan que aquells que facin una millor tasca (…) siguin els més ben posicionats per a un futur triomf electoral”, argumenta la interlocutòria. Per aquestes raons, “buscar finançament privat per construir els ascensors no pot ser qualificat com a delicte de suborn si no hi ha cap injustícia”, ja que els convenis recalcaven que tot es faria seguint la llei.

Judici molt probable
El resultat d’aquest nou capítol del cas –que s’arrossega pels tribunals des del 2003– és que el jutjat de d'instrucció de Puigcerdà està obligat a reobrir l'expedient. I, malgrat que tècnicament podria tornar-lo a arxivar –només se li demana que continuï investigant i podria reunir proves noves que li permetessin un altre sobreseïment–, el més probable és que traspassi l’afer definitivament a l’Audiència de Girona perquè es ventili en un judici, amb llum i taquígrafs.

“És un procés polític”
Per ara, l’exconseller es nega a comentar l’afer mentre prepara la seva defensa amb un dels advocats més prestigiosos de Girona, Manel Mir, que s’enfronta al potent despatx barceloní de Pau Molins, lletrat dels querellants. Només es va permetre dues frases sobre el cas el mateix dimecres a la nit, en un acte de Reagrupament a Berga. "Des del principi aquesta querella va ser un procés polític i ho continua essent. Segueixo defensant la decisió política de concedir les llicències per augmentar l'oferta al municipi, però no puc valorar els procediments tècnics que aquesta concessió va requerir perquè ni sóc expert en dret administratiu ni les qüestions tècniques formaven part de la meva tasca política com a alcalde", va dir. Ni una paraula més.

Tenint en compte el ritme a què treballa la justícia, hi ha probabilitats que la vista es produeixi al voltant de les eleccions al Parlament, previstes per a la tardor de l'any que ve. Això significa que Carretero, que prepara una candidatura independentista per presentar-s’hi després d’haver trencat amb ERC, podria trobar-se al banc dels acusats –amb una petició de fins a dos anys de presó i entre 7 i 10 anys d’inhabilitació per prevaricació– durant la precampanya. I fent campanya pendent de sentència.