Després de dos aniversaris en què el panorama era més aviat el de l’endemà d’una celebració amb aquell magma al terra format per serpentines, burilles, alcohol i vasos trencats, i amb un CD ratllat com a banda sonora, el govern de la Generalitat pot celebrar demà per primera vegada un aniversari de l’Estatut–el tercer– amb globus de colors i un full de serveis dels elements desplegats que inclou dos dels principals motius que es van argumentar per pactar un nou marc d’autogovern: el finançament i el traspàs de Rodalies.

Certament, l’acord de finançament no compleix tots els preceptes de l’Estatut i, a més, encara falta negociar la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca) al Congrés, i hi ha encara el dubte de fins a quin punt les arques de la Generalitat notaran una millora. I, certament, el traspàs de Rodalies –de l’àrea metropolitana de Barcelona– no serà efectiu fins a l’1 de gener del 2010, i no inclou Regionals. Però per primera vegada, no ja des que va entrar en vigor l’Estatut, sinó des de la constitució del primer tripartit el desembre del 2003, el govern del PSC, ERC i ICV ha pogut imposar un relat. I el pensa explotar. Ahir mateix, José Montilla, com a primer secretari del PSC, va tancar el curs polític socialista a l’escenari tradicional de Can Corbella, al Vendrell, defensant la fermesa del govern en la negociació del finançament, el resultat final, i els traspassos de Renfe i Inspecció de Treball. Montilla va contraposar als 23 anys de govern de CiU, en què no es va desplegar del tot l’Estatut de Sau, amb l’etapa actual amb governs “progressistes” a Catalunya i Espanya. El que no va dir és que dels 23 anys de govern de CiU, 12 van coincidir amb el PSOE...

El líder del PSC considera que el finançament és la gran oportunitat perquè es percebi el PSC com el partit nacional de Catalunya, on fins avui CiU és hegemònica a les catalanes, i no va amagar que aquest és el gran repte del nou curs polític. El curs en què es preveu, ara sí, la sentència del Constitucional sobre l’Estatut. I, descansin, perquè l’any serà farcidet: “El curs polític que ve serà decisiu, amb el repte de guanyar les properes eleccions al Parlament”. És el segon dirigent socialista, després d’Antoni Castells en una entrevista a l’AVUI, que parla de “guanyar” les eleccions. Fins ara el PSC ha governat sense guanyar pels pactes amb ERC i ICV, i CiU l’ha erosionat posant en relleu la mancança d’aquest plus de legitimitat.

Montilla va lloar el paper del PSOE en el desplegament de l’Estatut malgrat que el finançament ha arribat gairebé un any tard –Rodalies dos i la Inspecció de Treball s’ha anunciat tres vegades– i que de l’objectiu del conseller Joan Saura d’aconseguir 10 traspassos per any, només se n’han assolit 12 en tres anys i ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, que dirien els Manel. A més, malgrat que el desplegament intern va a bon ritme, les lleis que ha de reformar l’Estat estan gairebé a la línia de sortida –cas de la reforma de la llei del poder judicial–, el FROB envaeix l’Estatut en matèria de caixes, no hi ha rastre del consorci tributari, hi ha les beques encallades, i la inversió prevista en la disposició addicional tercera no s’executa del tot. Per això, al contrari que Montilla, per ERC tant és qui governa a Madrid. El problema és la divisió catalana. També per això Saura va posar un 8,2 (sic) al desplegament de l’Estatut, però un suspens al govern espanyol. Mentrestant, CiU ha posat més deures al tripartit: presentar la llei de finançament local. Finançament local que, per cert, també s’havia d’haver tancat fa un any.