Imran Ahmad, pakistanès de trenta anys, fa tres anys i mig que viu a Catalunya. En aquest temps la policia l’ha aturat pel carrer una desena de vegades. En una ocasió, fins a tres cops en només deu minuts. Parvez Malik, també pakistanès i de la mateixa edat, ha tingut més sort. En nou anys només l’han aturat tres o quatre cops, però ha estat testimoni de nombroses batudes policials entre els seus compatriotes, unes operacions que, segons explica, els han estigmatitzat com a terroristes, encara que hagin acabat en no res.

Els casos d’Ahmad i de Malik, assaltats pel carrer pels uniformats per tenir la pell més fosca que la mitjana, són només un exemple d’una pràctica molt estesa a tota la Unió Europea. Segons un estudi recent de l’Agència de Drets Fonamentals de la UE (FRA) fet en catorze països europeus, un de cada quatre musulmans va ser aturat per la policia l’any passat.

La detenció de persones en funció de signes externs com el color de la pell o la llengua que parlen no és nova, però ha crescut de manera exponencial des de l’11-S fins al punt que s’ha convertit en un problema de primer ordre en la lluita antiterrorista.

Així ho certifica l’organització Open Society Justice Initiative en un informe recent titulat Ethnic Profiling in the European Union, en què examina com els cossos policials europeus fan servir de manera rutinària criteris racials, ètnics, religiosos i d’origen nacional a l’hora de dur a terme detencions, escorcolls, batudes i operacions de vigilància. Segons aquest estudi, aquesta mena de discriminació no sols és ineficaç, sinó també contraproduent. “Les detencions i els escorcolls fets en les operacions antiterroristes a Europa han comportat fins ara poques acusacions de terrorisme i cap condemna”, explica l’estudi. En canvi, centrar l’actuació policial en determinades comunitats les enfurisma i “contribueix a un creixent sentiment de marginació de les minories”. L’informe denuncia que la persecució policial dels musulmans “és essencialment una eina de relacions públiques dissenyada per fer que la gent se senti més segura just després d’un atac terrorista”.

“Aquestes mesures amplifiquen un sentiment de rebuig i de discriminació ja prou present a la població musulmana i justifiquen la propaganda islamista, basada en les idees del xoc de civilitzacions i de rebuig del món occidental a acceptar els musulmans”, alerta Thomas Renard, expert en antiterrorisme de l’Institut Reial de Relacions Internacionals. Renard creu que el fet que “els diferents serveis d’intel·ligència i de la policia s’hagin concentrat tant en l’amenaça islamista” des de l’11-S “era normal i inevitable”, però admet que “en alguns països aquesta tendència ha anat a l’altre extrem”.

Els responsables de la lluita antiterrorista de la UE comencen a admetre que s’han deixat portar per la psicosi islamista i que estan perdent la confiança de les comunitats musulmanes i d’altres minories, una confiança clau en la lluita contra els grups islamistes armats. Conscient del problema, el Parlament Europeu va encarregar un informe sobre l’acció antiterrorista basada en criteris ètnics i racials. L’estudi, publicat al novembre, recomana la prohibició total d’aquesta pràctica i que “els indicadors de raça, ètnia, religió o origen nacional no s’utilitzin de manera automàtica per a les investigacions sobre comportament criminal”.

En joc hi ha l’eficàcia de la lluita antiterrorista, però també el respecte “als principis més fonamentals de la UE d’igualtat i respecte als drets humans”, tal com recorda Renard.