L'autocrítica ha arribat d'ERC o, com a mínim, d'un dels seus principals càrrecs institucionals, Ernest Benach. El president del Parlament ha trencat aquest dimecres la complicitat entre formacions polítiques que manté el sistema de blocs electorals en els informatius dels mitjans públics durant la campanya electoral, un mètode inèdit a la resta d'Europa com demostra un estudi encarregat per la mateixa Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

En una entrevista a Els Matins de TV3, des de Roma, Benach ha admès que els blocs electorals, que obliguen a donar una durada determinada a la informació sobre cada partit i que exclou dels informatius els que no tenen representació parlamentària, són "un error" i que estan "demodés".

"Els partits, i parlo en primera persona del plural, no hem sabut veure que l'esperit de la nova llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals era una eina de país molt potent i no l'hem deixat desenvolupar com calia", ha reconegut quan Josep Cuní li ha preguntat per la polèmica, que fa que des de fa sis anys cada campanya els professionals de TV3 i Catalunya Ràdio protestin per la imposició.

El comentari de Benach remet directament al procés amb què es van designar els 12 membres del consell de govern de la CCMA, presidida, com a 13è integrant, pel periodista Albert Sàez. Tot i que la nova llei havia de trencar amb el model de l'antic consell d'administració i donar més independència a l'organisme, finalment els càrrecs, que havien de ser aprovats al Parlament, es van negociar entre els partits sobre la base de les quotes. Amb aquest esquema, per tant, es reprodueixen a la CCMA els mateixos criteris de sempre: la informació electoral s'ha de regir també per les quotes.

Tot i que no hi ha cap llei que estableixi aquest mètode, la fórmula va ser proposada per les juntes electorals al principi de la democràcia, com a resposta als recursos que presentaven els partits quan consideraven que no tenien prou presència als informatius durant la campanya. A falta d'una norma específica –ni tan sols la llei electoral aborda la qüestió–, la junta va proposar aplicar quotes com es fa amb els espais de publicitat electoral gratuïta.

Des d'aleshores, els partits han volgut que es perpetués el sistema, al qual s'oposen els col·legis de periodistes de Catalunya i Galícia, l'Associació de Premsa de Madrid, els comitès professionals de TV3, Catalunya Ràdio i TVE i fins i tot la directora de TVC, Mònica Terribas, i el cap d'informatius de Catalunya Ràdio, Agustí Esteve.