Ara fa dos anys un grup d’experts nomenats a proposta dels partits va enviar al Parlament, en nom del departament de Governació, quan el titular era Joan Puigcercós, un informe per fer d’una vegada una llei electoral catalana. Puigcercós es treia així de sobre una patata calenta al govern, que havia enfrontat el tripartit la legislatura anterior. Però els grups parlamentaris no han volgut obrir la ponència per redactar l’articulat –que s’ha d’aprovar per dos terços–. Així, doncs, l’actual titular, Jordi Ausàs, ha decidit que el coordinador d’aquell grup, Josep Maria Colomer, faci una proposta d’articulat de la llei, i l’ha enviat als grups per pressionar, sota el criteri que si no es fa la llei serà un nou fracàs.

De fet, un altra dels experts, Joan Botella, ja va fer el seu propi articulat, que ha servit a Ciutadans pel Canvi per recollir firmes pel seu compte perquè la llei entri al Parlament com a iniciativa legislativa popular, cosa que no ha agradat al conseller republicà, que considera que CpC hauria de convèncer el PSC perquè proposi obrir la ponència.

En una carta enviada als grups, Ausàs recorda que l’informe dels experts ja era una base per al consens i que l’articulat és “una eina útil” per aprovar definitivament la llei. L’articulat de Colomer manté en un mínim de 135 el nombre de diputats –tot i que una Sindicatura Electoral de nova creació ho podria revisar en funció de la població– i preveu set circumscripcions, coincidint amb les futures vegueries. Exceptuant Barcelona, la resta tindrien d’entrada dos escons com a mínim i els altres 123 s’adjudicarien en funció de la població, mitjançant la fórmula de quota simple i restes més altes.

Segons l’articulat, cada votant pot triar una candidatura i, en aquesta, marcar els candidats als quals dóna el vot preferent: d’un a nou candidats a Barcelona i entre un i tres a la resta. Un cop establerts els escons de cada candidatura, de cada llista són escollits els candidats que han tingut un nombre de vots preferents superior al 5% dels vots a la candidatura, de manera decreixent. La resta, es trien en l’ordre de la llista.

Festiu i dos dies?
La llei preveu que els mitjans –incloent-hi els privats amb títol habilitant concedit per la Generalitat– han d’informar en proporció als resultats de cada partit i els públics també han d’oferir informació sobre la gestió i el programa de cada partit. El debat de caps de llista és obligatori i no es pot prohibir el senyal televisiu en els mítings –ara alguns partits controlen les imatges–. També els sondejos han de ser analitzats per la Sindicatura Electoral, que publicarà un dictamen sobre la metodologia. La jornada de votació s’estableix en dia festiu i deixa al Parlament decidir si es donen dos dies per votar.

Vot anticipat i urna mòbil
Però es podrà emetre el vot des de 15 dies abans a Correus, s’admet el vot a les comunitats catalanes a l’exterior i es preveuen urnes mòbils per a hospitals, residències i presons, a més de les paperetes en Braille. I s’introdueix el vot per Internet amb una identificació personal. Cada candidatura hauria de presentar un pressupost de campanya –amb un sostre en funció del nombre d’habitants– i les donacions privades han de constar en un registre públic.