Joan Solà va portar ahir el seu Plantem cara al ple del Parlament. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, el lingüista més genial després de Joan Coromines segons els especialistes, va oferir la seva anàlisi sobre la situació de la llengua –que té una “mala salut política, social i filològica”– i, en el marc d’un discurs tan clar com punyent, va instar l’administració a substituir campanyes “sense fruit” com les de Depèn de tu o Dóna corda al català per una “voluntat política” real a l’hora de dotar la llengua d’un estatus que l’equipari a la dels països amb Estat.

Davant dels representants de tots els grups parlamentaris llevat de Ciutadans, que no hi eren, Solà va atribuir la “reculada” de la llengua al fet que el poble que la parla està “subordinat” a un altre i va reclamar als diputats una defensa aferrissada del català, “fins on calgui”. Però les crítiques més esmolades van ser per als espanyols, reticents a acceptar la diversitat, i per al PP i Ciutadans. El col·laborador de l’AVUI va titllar de cínics i enemics del poble els qui viuen a Catalunya i sostenen que aquí s’ofega el castellà. “Que fàcil és llançar sarcasmes contra els qui no poden defensar-se perquè no tenen els poderosos mecanismes de les lleis o l’exèrcit!”, es va queixar. Amb un “Aquest poble i aquesta llengua no poden ni volen sentir-se ni un minut més inferiors a cap altres”, Solà va fer aixecar tots els diputats llevat dels del PP.