L'àguila preconstitucional amb el jou i les fletxes i el lema franquista Una, grande y libre encara representen l'estat espanyol al Parlament Europeu. L'Eurocambra exposa permanentment en una vitrina a la seva seu a Brussel·les un original de la Constitució espanyola del 1978, cedit per l'Estat, en què encara apareixen els símbols franquistes.

Cada Estat membre de la Unió Europea ha d'oferir una "obra d'art o objecte que sigui representatiu de la seva vida política, parlamentària o ciutadana" i el 1998 el Congrés dels Diputats va enviar aquest document amb la simbologia preconstitucional que,  incomoda alguns eurodiputats.

Els símbols franquistes es troben exposats en una de les sales més transitades de l'Eurocambra, a la tercera planta de l'edifici Altiero Spinelli, a Brussel·les, que connecta els despatxos dels eurodiputats amb l'hemicicle, a pocs metres. L'original de la Constitució de 1978, amb la firma del rei Joan Carles I al costat de l'àguila, el jou i les fletxes i el lema Una, grande y libre, es troba tot just davant d'una de les cafeteries més concorregudes, dels estudis de la ràdio del Parlament Europeu i del set de televisió, des d'on es fan les connexions en directe. L'exemplar s'exhibeix de manera que mostri clarament la simbologia preconstitucional, obert per la pàgina on es pot veure l'àguila.

José Maria Gil-Robles, que presidia l'Eurocambra el 1997, va demanar als parlaments estatals que fessin una donació d'algun element representatiu del seu Estat membre per a exposar-los de forma permanent a les seus de Brussel·les, Estrasburg i Luxemburg. El Senat belga, per exemple, va regalar als eurodiputats una cadira del seu hemicicle, l'italià un màquina estenogràfica i el francès un bust de Victor Hugo i el manuscrit del seu projecte de llei d'amnistia del 1876, amb les seves anotacions personals.

El Congrés dels Diputats però, que aleshores presidia el popular Federico Trillo, va decidir cedir a l'Eurocambra un original de la Constitució del 1978 amb l'àguila el jou i les fletxes i el lema Una, grande y libre. L'Estat va mantenir aquest escut franquista fins el 1981, tres anys després que s'aprovés la Constitució, i per això alguns originals encara conserven l'àguila, com l'exemplar que Trillo va enviar als eurodiputats a finals dels anys noranta. També està signat pels presidents de les Corts, Antonio Hernández Gil, el Congrés dels Diputats, Fernando Álvarez de Miranda Torres, i del Senat , Antonio Fontán Pérez, el 1978.

Regne Unit, Luxemburg, Irlanda i Àustria, en canvi, van oferir a l'Eurocambra pintures i imatges històriques dels seus parlaments i Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Grècia o Portugal obres d'art.

L'exposició permanent es va inaugurar el 17 de desembre del 2001 a Brussel·les, el 18 de gener del 2002 es va presentar a Luxemburg i el 4 de febrer a Estrasburg. Des de llavors, la simbologia franquista es pot veure en una vitrina a Brussel·les i eurodiputats, assistents i funcionaris, així com els mandataris i personalitats que visiten el Parlament Europeu, hi han de passar per davant cada cop que entren i surten de l'hemicicle i de les sales de reunió de les comissions parlamentaries.