Ernest Maragall va aixecar ahir una polseguera amb un discurs d’una forta càrrega política que corre el risc de quedat tapat per l’anècdota. En referència al tripartit, el conseller va constatar que “ara com ara Catalunya no accepta aquesta possibilitat o realitat, n’està fatigada”, tot i que va assegurar que el balanç de gestió és “incomparable amb qualsevol etapa anterior”. “És una contradicció amb què hem de viure”, va lamentar, i va afegir que veu difícil que l’electorat torni a avalar el tripartit: “Tot indica que no donarà suport a nous experiments ni artefactes inestables”.

Davant d’aquest fet, Maragall va advocar perquè el seu partit basteixi una alternativa de majories, que veu com “un projecte definit, reconeixible, fort, present arreu del territori, amb veu pròpia a Catalunya, a Madrid i on calgui”.

Tot i que no van ser pocs els que van parlar de maragallada, el fil conductor del discurs del conseller lliga amb el pensament d’un sector creixent dins del PSC, que vol marcar distàncies amb els socis i reforçar la imatge de partit de majories. De fet, la precampanya socialista té un element clau que no tenia fa quatre anys: es marca l’accent a guanyar les eleccions i no pas a fer un nou tripartit. A més, Maragall du clavada l’agulla ecosocialista per l’oposició d’ICV a la llei d’educació, el seu projecte estrella i un dels trumfos del govern d’aquesta legislatura.

El conseller també va tornar a posar sobre la taula la recuperació del grup parlamentari al Congrés dels Diputats. “Vull un PSC que s’expressi en veu alta cada dia, vull veure el meu diputat socialista als informatius per saber què ha dit, com veiem què diu Joan Herrera per ICV”, va dir amb claredat. Assegut entre el públic, el conseller Antoni Castells escoltava complaent.

La intervenció del conseller va provocar una allau de reaccions. El president de la Generalitat i primer secretari del PSC va considerar desencertat el discurs del conseller i va intentar treure ferro a la qüestió. Altres diputats socialistes van lamentar les paraules de Maragall, i fins i tot alguns esperaven alguna rectificació. La consellera Montserrat Tura, per contra, va demostrar el seu suport a Maragall amb afalacs públics i evidents.

ICV, que es va donar per al·ludida, va rebatre per boca de Joan Herrera que la desafecció amb el tripartit es podria deure a la manca de polítiques d’esquerres d’alguna conselleria, en clara referència a Educació. n