El Grup Parlamentari Socialista de les Corts d'Aragó ha registrat aquest dijous la proposició de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó, l'aragonès i el català, iniciativa que pretén negociar amb tots els Grups Parlamentaris de les Corts autonòmiques, després de no poder arribar a un acord amb el seu soci del Partit Aragonesista (PAR).

Tot i que el text reconeix l'existència del català i l'aragonès, rebutja, expressament, la cooficialitat de l'aragonès i el català. segons el portaveu del PSOE aragonès, Jesús Miguel Franco, que ha assegurat que "la gran llengua castellana" serà l'única oficial a la Comunitat Autònoma, al temps que ha afegit que es regularà l'ús i la protecció de la llengua catalana a Aragó al marge de la política lingüística d'altres territoris del mateix àmbit lingüístic.
Pel que fa a l'aragonès, la iniciativa reconeix la "fragilitat" d'aquesta llengua i en proposa la promoció no només de les modalitats pirinenques, sinó també la de l'aragonès comú o normatiu.

Llengua "voluntària"
La proposició de llei es basa, alhora, en la "voluntarietat", ha dit a cada moment Franco, que ha subratllat que en cap cas s'obligarà cap aragonès a utilitzar ni estudiar aquestes llengües. Així, l'ensenyament de l'aragonès i el català en centres escolars sempre serà voluntària i només s'impartirà a les zones d'ús predominant o històric, tot i que s'integrarà al currículum dels alumnes que la cursin.

En roda de premsa, ha explicat que l'objectiu del PSOE és elaborar un text que permeti arribar a un acord més ampli i ha reconegut que "hi haurà grups o associacions que diran que és tèbia i d'altres diran que és massa".
"L'únic que fa la proposició de llei és reconèixer la realitat existent", ha continuat Franco, que ha insistit que "la llengua que es parla a tot el territori aragonès és el castellà", a la qual cosa ha afegit que les llengües que necessiten protecció són l'aragonès i el català.

El portaveu socialista ha al·ludit a la creació d'un consell assessor en matèria lingüística, que tindrà caràcter consultiu i haurà de promoure "coses fonamentals", com quina serà l'autoritat científica per a la normalització d'aquestes llengües i ha recordat que tant l'aragonès com el català tenen diverses modalitats.

Aquest Consell estarà nomenat per 15 membres, nomenats a parts iguals pel Govern autònom, la Universitat de Saragossa i el Parlament autònom, sempre professionals de reconegut prestigi en l'àmbit de les lletres, la filologia i el dret.