Davant les informacions que apunten que el Tribunal Constitucional podria declarar nul el deure de conèixer el català que fixa l’Estatut, el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, ha defensat que en tots els àmbits on el govern ho pugui fer, hauria “d’ignorar” una decisió d’aquestes característiques.

“El govern no introduirà ni un sol canvi en la planificació de la política lingüística digui el que digui el TC. No veig per què hauríem de canviar el nostre sistema educatiu i eliminar el sistema d’immersió lingüística”, ha argumentat.

Amb tot, Bernat Joan ha reconegut que una sentència en aquesta direcció comportaria greus problemes en altres àmbits on ja s’han fet avenços importants per a la normalització de la llengua, com ara a l’administració de justícia, però també “en tota l’administració perifèrica de l’Estat a Catalunya, que si bé encara és a la cua de la normalització, en els darrers anys s’han fet avenços importants que ara podrien aturar-se en sec”.

Col·lapse i resposta
El secretari de política lingüística ha advertit que si el TC no reconeix el deure de conèixer el català es podria arribar a una judicialització de la llengua perillosa: “Aquesta sentència podria crear una allau de gent que exigís judicialment l’escolarització en castellà o que l’administració pública els atengués en castellà”.

Arribats a aquest punt, “hi podria haver una reacció social i institucional davant un intent de col·lapse de conseqüències imprevisibles”, ha alertat Joan, que s’ha preguntat si l’Estat espanyol “és conscient del que suposa intentar col·lapsar la política lingüística de Catalunya”. Amb tot, s’ha mostrat confiat en la solidesa institucional i el gruix lingüístic del país per evitar que el TC “ho ensorri tot si arriba el cas”.