L’escalada de tensió entre els colpistes hondurenys i la comunitat internacional continua creixent des que, diumenge passat, l’exèrcit destituís i fes fora del país, a punta de pistola, el president Manuel Zelaya i, poques hores després, el Parlament designés com a nou president Roberto Micheletti. Ahir el nou govern de Tegucigalpa responia a l’ultimàtum de l’Organització d’Estats Americans (OEA), que dimecres a la matinada li donava 72 hores perquè Zelaya tornés al país, amb un “no hi ha res a negociar”.

Micheletti, que té el suport de les forces armades, plantava cara a l’aclaparadora pressió internacional amb contundència i, en clau interna, restringia un grau més les llibertats constitucionals dels hondurenys. La mesura, aprovada pel Congrés, autoritzava les detencions de més de 24 hores, suspenia la llibertat d’associació i de reunió i el dret de circulació en un nou moviment que no fa més que augmentar la pressió de la que es considera una de les pitjors crisis dels últims anys a l’Amèrica Central.

A hores d’ara, diversos aliats polítics de Manuel Zelaya ja haurien abandonat la capital hondurenya tement que la situació s’enroqui encara més en les pròximes hores, quan venci el termini de l’OEA.

També han abandonat la capital del país els ambaixadors dels 27 Estats membres de la Unió Europea (UE), segons informava ahir Carl Bildt, el ministre d’Exteriors de Suècia, país que ostenta la presidència de torn de la Unió. “Tots els ambaixadors de la UE ja han sortit del país perquè la incertesa dels esdeveniments a Hondures segueix sent considerable”, declarava Bildt. Abans-d’ahir Espanya, França, Itàlia ja havien retirat els seus caps diplomàtics.

Els EUA no mouen peça
El gest de la UE contrasta amb l’actitud de l’administració nord-americana, que dóna espai a l’esforç de l’OEA per resoldre la crisi abans de decidir si suspèn els ajuts econòmics, estimats en uns 600 milions de dòlars a un antic aliat a la regió. “Estem avaluant l’impacte de l’acció en els programes d’assistència, perquè la nostra prioritat és el benestar dels hondurenys”, argumentava un alt funcionari de Washington.

La crisi està tenint un fort impacte econòmic i no només pels vols comercials que s’han suprimit amb el toc de queda. El Banc Mundial anunciava abans-d’ahir que talla els ajuts destinats a cooperació per valor de 270 milions de dòlars i ahir el Banc Interamericà de Desenvolupament també congelava els crèdits fins que s’aclareixi la situació.