Perquè l'Estatut passi el filtre del Tribunal Constitucional (TC) s'haurà de sacrificar el desenvolupament de la justícia autonòmica, segons publica avui diumenge La Vanguardia.

La justícia ha estat matèria de negociació, moneda de canvi, per facilitar l'acord de l'alt tribunal. Així, la no descentralització del poder judicial, permetrà que altres qüestions, com l'ús del concepte nació, passin el llistó de constitucionalitat. La menció de nació s'acceptarà en el preàmbul del text estatutari com a simple relat històric.

En la mateixa línia, en l'apartat de símbols nacionals, referits a la senyera i a la Diada, seran interpretats, si prospera la negociació, com a reflex d'una nacionalitat cultural. És a dir, no podran tenir ni expressió política ni normativa.

L'objectiu dels magistrats del TC és que la justícia mantingui l'estructura actual i no donar més poder a les autonomies en matèria jurídica.

Tot això és conseqüència de la influència decisiva que el col·lectiu de magistrats del TC han tingut i tenen sobre l'organisme. Per tant, si es pot parlar de dos fronts de ideologies diferents dins el tribunal, el conservador i el progressista, també es pot fer entre jutges de carrera i magistrats provinents d'altres professions jurídiques.

En aquest context també es descartaria el deure de conèixer el català per part dels jutges que exerceixin a Catalunya.

La recta final de les negociacions comença el proper dimarts dia 29 de setembre i si es compleixen els desitjos de la presidenta del tribunal, María Emilia Casas, s'haurien d'acabar durant el mes d'octubre.