La consellera de Justícia, Montserrat Tura, creu que el sistema de primàries per escollir el candidat a les eleccions és "una bona pràctica que no s'ha d'oblidar", però assenyala que ara el PSC es troba en una situació "singular i diferent".

Tura va reconèixer el passat setembre que no descartava presentar-se a unes primàries per ser la candidata del PSC a la presidència de la Generalitat. En una entrevista a Barcelona TV, la consellera de Justícia que encarna l'ala catalanista del PSC, va ser contundent assegurant "mai m'he negat a res", a més va afegir que les primàries és la forma més transparent d'escollir els candidats i aproparia el partit a la ciutadania.

Gairebé 4 mesos després, Tura ha evitat pronunciar-se sobre aquesta qüestió i preguntada sobre la possibilitat que es presenti a unes eleccions primàries ha deixat la qüestió en l'aire: "ja ho veurem el que decideixen els òrgans del partit". A més, Tura ha posat de relleu que per primera vegada el primer secretari del PSC és també el president de la Generalitat. "La seva decisió de presentar-se és molt rellevant i em sembla que està bé que la faci pública com més a prop de les eleccions millor", atès que es produirà una situació que no té antecedents en el passat del partit.

Tura ha defensat que "la política del segle XXI ha de ser oberta i de contacte proper amb els ciutadans" i ha recordat que les darreres dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) demostren una gran distància de la població respecte a les formes clàssiques d'organització política. En aquest sentit, defensa que el PSC va ser el primer en celebrar primàries per escollir candidat i ho ha qualificat de "bona pràctica que no s'ha d'oblidar".

El PSC escull oficialment els seus candidats a través de primàries. Malgrat això, en les últimes, del 2006, no s'hi va presentar cap aspirant i la comissió executiva del partit va escollir José Montilla com a candidat sense haver de passar per aquest procés. En canvi, Pasqual Maragall sí que va fer primàries, encara que va ser l'únic candidat, l'any 1999.

Segons els estatuts del PSC, un militant pot optar-hi si és proposat per la comissió executiva, si té el suport del 15% dels consellers nacionals o bé si té el suport del 10% dels afiliats.

La sobirania del PSC respecte al PSOE "no s'ha de perdre mai"
Tura no ha abandonat la possibilitat que el PSC tingui grup parlamentari propi al Congrés de Diputats. La consellera de Justícia creu que "la posició de sobirania" del PSC respecte del PSOE "no s'ha de perdre mai, tampoc en com s'organitzen els seus parlamentaris a les Corts Generals". Preguntada per la necessitat d'incloure aquesta qüestió al programa electoral, Tura ha assegurat que en tot cas seria al programa de les eleccions generals i que 'el partit ho pot fer si vol convertir l'explicació de la seva sobirania en part del seu programa' tot i que ha recordat que la possibilitat ja està inclosa als estatuts del partit.

Els magistrats del TC no s'autorenoven
En referència a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, Tura ha assenyalat al PSOE i al PP com a responsables que hores d'ara els magistrats de l'alt tribunal no s'hagin renovat. '"Els membres del TC no s'autorenoven, els ha de canviar les Corts Generals, per tant, qui està fallant en aquest cas és el consens entre els representants a les Corts" ha recordat. En aquest sentit, ha lamentat que en una qüestió d'Estat com aquesta no siguin capaços de posar-se d'acord i en culpa, fonamentalment, al PP que "no va ser capaç d'arribar a un acord tot i que el PSOE li va acceptar les propostes que formulava per renovar l'alt tribunal".

D'altra banda, Tura creu que el "gran problema" de la sentència sobre l'Estatut no és el retard del Tribunal Constitucional sinó que "hi ha àmbits de la vida pública en els quals s'actua com si l'Estatut no estigués plenament vigent". A més, ha alertat que si s'actués amb la naturalitat d'una llei vigent, "el període que trigués el TC en resoldre la sentència seria més o menys important".

La consellera de Justícia també ha qüestionat que "potser hem de revisar, no per l'Estatut sinó en caràcter general, perquè tothom pot presentar recursos que fan que hi hagi un grau de congestió molt elevat" a l'alt tribunal i ha recordat que "en les grans lleis" el Tribunal Constitucional està trigant molt en resoldre i pot arribar als deu anys.