El Grupo de Estudios Estratégicos (Gees), una entitat pròxima al PP que es dedica a l’anàlisi política, ha publicat aquest mes de setembre al portal conservador Libertad Digital una anàlisi en la qual recorda que l’exèrcit és el garant de la unitat d’Espanya segons la Constitució. L’estudi, que desenvolupa l’article 8 de la carta magna que tracta aquesta qüestió, defensa la legitimitat de la intervenció militar i ha aparegut en plena polèmica per les consultes sobre la independència de Catalunya.

El Gees fa un intent de donar un vernís democràtic a aquesta hipotètica actuació militar precisant que no seria legítim que la tirés endavant l’exèrcit pel seu compte, sinó que hauria d’actuar sempre sota la direcció del govern central. “Encara que la Constitució encarrega a l’exèrcit aquesta missió, aquest no pot complir-la sense el sotmetiment al govern, donat que el que no pot estar dins la Constitució és la intervenció de les forces armades contra la voluntat de l’executiu. Interpretar una altra cosa seria tant com imposar als alts comandaments militars l’obligació d’interpretar quan la situació exigeix o no que l’exèrcit intervingui al marge del que opinin les autoritats polítiques”, subratlla l’anàlisi.

Segons el Gees, l’exèrcit no només té funcions externes sinó també internes, i recorda en això l’exemple dels Estats Units d’Amèrica, “que desplega la Guàrdia Nacional quan l’ordre federal està en perill”.

Instrument legítim
A partir d’aquí l’entitat pròxima al PP conclou que, en “situacions excepcionals de ruptura de la legalitat institucional”, les forces armades són un instrument legítim. I no dubta a abordar, en to d’advertiment, la possibilitat d’aplicar aquestes tesis a Catalunya. “Respecte a Catalunya és utilitzable si els nacionalistes catalans, des de les institucions autonòmiques i al carrer, proclamessin la ruptura amb la resta d’Espanya, i que les forces de seguretat fossin insuficients per tornar a la normalitat i a la legalitat constitucional”, apunta sense refrenar-se l’informe.

El Gees és molt detallista a l’hora de considerar que els catalans han vulnerat la legalitat. “La ruptura de l’ordre legal a Catalunya ho pot ser en dos aspectes: primer, per la ruptura de la unitat nacional. I segon per la conculcació de drets bàsics dels mateixos catalans. En els dos casos, l’exèrcit és el darrer recurs de l’Estat per restaurar el règim de llibertats”, manifesta.

El president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, Miquel Sellarès, reconeix que l’anàlisi del Gees es fonamenta en la Constitució, però recorda que l’exèrcit espanyol està integrat actualment a l’OTAN i a la unió militar europea. “Quines unitats farien intervenir? Les que tenen a l’OTAN? I amb quins equipaments?”, es pregunta, mentre apunta que el Gees defensa la via de l’article 8 de la carta magna des d’una perspectiva espanyolista.

El mateix Gees creu, però, que a Espanya s’incompleix la llei en aquestes qüestions, perquè “la anormalitat viu instal·lada a l’Estat”. Es queixa en aquest aspecte de l’actitud del govern central en pactar l’Estatut, i prediu que en cap cas s’enviarien els tancs en cas de secessió.