Les televisions i les ràdios continuaran seguint la campanya electoral amb blocs informatius cronometrats, elaborats amb criteris no periodístics, si s'aprova la llei electoral catalana proposada pel conseller de Governació, el republicà Jordi Ausàs, que ja ha enviat el text articulat als grups parlamentaris.

D'aquesta manera, es fixaria per llei, ara sí, el que fins ara ha estat una pràctica pactada pels partits, acceptada pels consells d'administració dels mitjans públics i beneïda per les juntes electorals. I un pas més: no només hi estaran obligats els mitjans públics, sinó també els privats que necessitin una llicència donada per la Generalitat per utilitzar l'espai radioelèctric, les ràdios i les teles.

I aquests blocs electorals sobre les campanyes, obligatoris, s'haurien d'elaborar "en proporcions corresponents amb els resultats electorals anteriors", segons l'esborrany.

Ausàs contra Benach
D'aquesta manera, la proposta d'Ausàs va en direcció contrària, fins a provocar un xoc frontal, respecte el que reclamen el Col·legi de Periodistes de Catalunya, els comitès professionals i les assemblees de les redaccions dels mitjans públics que han fet protestes les campanyes dels últims sis anys, i fins la directora de TV3, Mònica Terribas, i el cap d'informatius de Catalunya Ràdio, Agustí Esteve. Però Ausàs també contradiu el criteri, manifestat públicament diverses vegades, d'un membre de la direcció nacional del seu partit: Ernest Benach, president del Parlament.

Benach manté que el sistema de blocs electorals als informatius és "demodé" i que els partits no han sabut respectar l'esperit de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de l'any 2007.

El CAC protesta per les protestes
El conflicte dels blocs electorals fa sis anys que reapareix en cada campanya. Els periodistes obligats a fer aquests espais es neguen a firmar-los, es convoquen vagues laborals i es repeteix constantment als espectadors que la informació sobre la campanya no es fa amb criteris periodístics.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) creu que aquest conflicte "fa planar l'ombra de la sospita sobre la qualitat de la informació dels mitjans públics durant els períodes electorals". L'informe critica, per exemple, que a TV3 les explicacions sobre la protesta dels periodistes va ocupar més del 14 minuts durant la campanya, el 5,2% del total de la informacions de campanya. I recorda que als òrgans d'administració dels mitjans públics "establir uns plans de cobertura electoral que respectin el pluralisme polític i la neutralitat informativa".