Si la concentració silenciosa del dia abans a Arrigorriaga havia aplegat només 200 veïns per recordar Eduardo Puelles, en un poble de 12.000 habitants, la Gran Via de Bilbao es va convertir ahir en una marea humana de rebuig a ETA i de solidaritat amb la família del cap de vigilància antiterrorista de la policia assassinat divendres amb una bomba adhesiva. Davant el primer assassinat en sis mesos i el primer d’ençà de l’ascens de Patxi López com a lehendakari, al voltant de 25.000 ciutadans van inundar el centre de la capital biscaïna. Fidel al seu guió de deslegitimar ETA al carrer, el lehendakari va presentar l’agent assassinat com “un dels nostres” i va proclamar en to desafiant que “s’han acabat la impunitat i l’arrogància de la caputxa”.

La marxa va arrencar a les sis de la tarda a la plaça del Sagrat Cor amb una primera capçalera sostinguda només per víctimes d’ETA. Entre ells, darrere el lema Per la llibertat/Askatasuna, ETA no/ETA ez, hi havia Maixabel Lasa, vídua de Juan Mari Jáuregui i directora d’Atenció a les Víctimes del Terrorisme del govern basc.

Entre tots ells, però, sobresortia ahir Paqui Hernández i els seus dos fills Rubén i Asier, de 16 i 21 anys respectivament, a qui el fatídic 19 de juny va convertir en vídua i orfes en el 22è aniversari de la massacre d’Hipercor.

En segona fila, López es diluïa entre polítics com ara la vicepresidenta De la Vega i l’ambaixador de França a Espanya, Bruno Delaye. No hi era l’exlehendakari Ibarretxe.

Bilbao no sortia al carrer contra ETA des de la massiva manifestació del gener del 2007 contra l’atemptat de la T4 de Barajas que va posar fi a la treva. Les dues últimes mostres de rebuig, pels assassinats de l’exregidor Isaías Carrasco i l’empresari Inaxio Uria, s’havien celebrat a les seves localitats, Arrasate i Azpeitia respectivament. I la ciutadania bilbaïna va respondre no només situant-se des de primera hora darrere la capçalera, sinó també ocupant les voreres de tota la Gran Via per ovacionar primer de cara les víctimes que l’encapçalaven i, poc després, dissoldre’s en la marea.

La marxa d’ahir, a més, suposava una novetat en el paisatge mediàtic basc, perquè la televisió pública retransmetia per primer cop en directe una marxa contra ETA i pel canal en castellà ETB2, dies després del nomenament d’Alberto Surio, experiodista del Diario Vasco, com a cap d’EITB en lloc de l’afí al PNB Bingen Zupiria.

El rebuig a ETA va ser contingut i la marxa va desfilar per la Gran Via fins a l’Ajuntament de Bilbao sota un silenci sepulcral que només era trencat per ovacions espontànies a les víctimes de la capçalera.
Ja a l’Ajuntament, davant una multitud que es repartia entre el pont i les voreres de la ria, López va llegir un poema en euskera escrit per ell en què demanava ajuntar les veus “per dir, tots a l’una, ETA no”. “Seguirem ocupant els carrers i les places d’Euskadi”, va desafiar.

López va cridar a la revolta contra els “silencis còmplices”. “Començarem l’època en què ningú haurà d’ocultar que és ertzaintza o policia als seus veïns”, va prometre. I és que impera la sospita que al barri de La Peña, que limita amb Arrigorriaga, ETA compta amb una xarxa de veïns confidents que li permet no només atacar insistentment la Casa del Poble socialista, sinó col·locar una bomba adhesiva a Puelles en un cotxe que no era el seu, sinó un Renault Megane de rènting.

Dos orfes i una vídua
Quan semblava que l’acte finalitzava, la vídua, que havia escoltat López agafant afectuosament la mà dels seus fills, va demanar el micròfon. “Sóc la dona d’Eduardo i em sento molt orgullosa, i aquests dos que tinc aquí al costat són els seus fills. Als que l’han matat: només han aconseguit dos orfes i una vídua, no aconseguiran res més, perquè hi ha molta gent com el meu marit i cada dia en sortiran més”, va proclamar amb veu enèrgica. “Però no em veuran plorar, ploraré a casa, no els donaré aquest gust”, va confessar, abans d’aparcar l’emotivitat per enviar un missatge més polític.

“Són assassins, no polítics, no són presos polítics, que no vinguin les seves famílies demanant diners!”, va clamar enmig de la polèmica per les subvencions a famílies de presos aprovades en l’últim consell de govern d’Ibarretxe i que López lluita ara per invalidar. “Euskadi pot estar a Espanya. Si ens hem unit a la UE, per què separar-nos nosaltres?”, va reblar com a colofó a la marxa.