El president dels Estats Units, Barack Obama, ha signat a Praga amb el seu homòleg rus, Dmitri Medviédiev, l'acord que substitueix el Tractat de Reducció d'Armes Estratègiques (START) -que va expirar el 5 de desembre-, fet que suposa un èxit diplomàtic i un pas cap a unes millors relacions amb Moscou.

Les dues grans potències nuclears del món van tancar al març mesos de discussions per buscar un substitut a l'START I, signat el 1995 per autolimitar la capacitat ofensiva després de la Guerra Freda, tractat que va expirar el desembre del 2009. El nou pacte limita els caps nuclears operatius a 1.550, fet que redueix en gairebé dos terços la quantitat prevista en el primer tractat.

L'acte de firma ha tingut lloc en un castell de Praga, després que Obama i Medviédiev mantinguessin una reunió privada. Ja a la tarda, els dos dirigents soparan al costat d'onze caps d'Estat i de govern de països del centre i est d'Europa, en un gest que sembla encaminat a demostrar que els Estats Units no renuncien als seus aliats de l'OTAN a favor de Moscou.

Després de la firma d'Obama, el nou document necessita als Estats Units l'aprovació de dos terços dels legisladors al Senat, cosa que podria generar dificultats i debats interns, segons han anticipat diversos analistes que deixen en l'aire el possible suport republicà a l'acord.

Obama va defensar precisament fa un any durant un discurs a Praga el seu desig de buscar "la pau i la seguretat d'un món sense armaments nuclears". El llogater de la Casa Blanca confia que el substitut de l'START avancarà en aquest compromís d'un món sense armes atòmiques, cosa per a la qual els Estats Units han començat a fer tímids passos, com quedaria de manifest en la Revisió de la Posició Nuclear.

La revisió limita la importància d'aquestes armes en l'estratègia de seguretat nacional, però sembla que és més cauta del que esperaven molts dels que li donaven suport. A més, nega el dret a usar armament atòmic contra països que no en tenen, tot i que deixa la porta oberta pel que fa a Estats que incompleixin les obligacions de no proliferació nuclear incloses en els tractats internacionals, fet que manté l'amenaça sobre l'Iran.

La firma del pacte té implicacions pràctiques, però també simbòliques, ja que reflecteix un intent de millorar les relacions entre països que van ser enemics durant la Guerra Freda. L'actual dirigent nord-americà s'ha marcat aquesta millora de les relacions com un dels principals objectius del seu mandat en l'arena internacional, després que Washington i Moscou discrepessin al voltant de la guerra entre Rússia i Geòrgia del 2008.

Entre d'altres assumptes, Obama buscarà el suport de Moscou en aspectes clau de política internacional com l'Iran, contra el qual Washington reclama un enduriment de les sancions en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

L'integrant del Centre d'Estudis Estratègics i Internacional Andrew Kuchins ha assenyalat que, molt probablement, l'Iran serà l'assumpte "principal" que es tractarà a la reunió entre els dos mandataris. "Serà important aconseguir alguna cosa pròxima a un acord amb els russos sobre les àrees de sanció abans de negociar amb els xinesos", ha afegit. Obama i el primer ministre de la Xina, Hu Jintao, tenen programada una reunió per dilluns que ve en el marc del fòrum nuclear que es farà a Washington, al qual assistiran un total de 47 països.

Les administracions nord-americana i russa encara mantenen les seves diferències en relació amb l'Iran, però especialment han discrepat sobre els plans de defensa nord-americans a Europa. Aquest dimarts, el ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, va amenaçar fins i tot amb la retirada del seu govern de l'START II si el nou pla de defensa projectat pels Estats Units suposés una amenaça per a Rússia.

El febrer passat, Bulgària i Romania van afirmar que havien iniciat converses amb el govern nord-americà sobre el possible desplegament d'alguns elements de l'escut antimíssils en els seus territoris a partir de 2015.

Obama havia rebutjat al setembre els plans del govern del seu predecessor en el càrrec, George W. Bush, per situar elements del sistema antimíssils a la República Txeca i Polònia per fer front a l'amenaça que suposa l'Iran. Rússia es va oposar fermament a aquest projecte perquè considera que faria perillar la seva seguretat nacional.