L’esforç del Nobel de la pau Óscar Arias, actual president de Costa Rica, per fer seure junts el destituït president d’Hondures, Manuel Zelaya, que l’exèrcit va fer fora del país a punta de pistola el 28 de juny passat, i el seu successor, Roberto Micheletti, per mirar de trobar una sortida a la crisi hondurenya, no va poder evitar la tensió en un primer contacte que no venia amb cap signe de concessió prèvia per part de les parts i que Zelaya havia escalfat hores abans titllant Micheletti de “criminal”.

Minuts després d’aterrar a San José, el president destituït s’hi va abonar i va assegurar: “A Costa Rica s’ha creat un règim d’excepció en rebre un criminal que ha colpejat el nostre poble i la nostra democràcia. Rebre’l i no capturar-lo ja és un estat d’excepció”. Zelaya també va dir que Micheletti “ha violat procediments de la llei i del dret internacional”, fet pel qual tothom “l’ha condemnat”, i que “és un president colpista amb crims al seu darrere perquè carrega amb els morts a les manifestacions” que s’han repetit a la capital del país centreamericà com a reacció a la sortida de Zelaya de manera forçada. El governant va afirmar, a més, que la seva visita a Costa Rica no obeïa “a cap negociació” sinó a “saber com sortiran del poder els que han establert el règim de facto” i han provocat la condemna unànime de la comunitat internacional.

En canvi, el posterior aterratge de Micheletti a la capital de Costa Rica va ser més mesurat. Va agrair a Óscar Arias el suport per incentivar el diàleg i va assegurar que confia a poder trobar una sortida negociada al conflicte. “Tenim plena confiança que trobarem un solució en el marc de la Constitució, que garanteix la llibertat dels hondurenys”, va dir el nou president en al·lusió a l’intent de Zelaya de canviar la carta magna per poder perpetuar-se en el càrrec a través d’una consulta popular. Tot i les bones paraules d’ahir, Micheletti sostenia que la restitució presidencial de Zelaya “no és negociable”.

En la mateixa línia es va expressar ahir el secretari general de l’Organització d’Estats Americans (OEA), José Miguel Insulza, que va defensar que qualsevol sortida a la crisi d’Hondures implica el retorn del president Zelaya al govern. “La negociació no té terminis establerts, però cal veure què passa en les primeres 48 hores i quin sentit tenen”.

Paral·lelament, Washington va suspendre ahir els ajuts militars a Hondures, valorats en 16,5 milions de dòlars, per pressionar el règim de Tegucigalpa, i va alertar que la resta d’ajuts destinats a assistència humanitària i valorats en més de 180 milions de dòlars també podrien perillar.