Els catalans que esperen algun resultat de l'aplicació de l'Estatut viuen instal·lats en la "política ficció", perquè el mateix text conté paranys que deixen tot impuls nacional en mans de l'Estat. És l'opinió d'Heribert Barrera, expresident d'ERC, que aquest dijous al vespre ha ofert una conferència organitzada pel Centre d'Estudis Ignasi Iglesias al centre Can Fabra, a Sant Andreu.

Tot i estar anunciada com una xerrada sobre els records de la Transició del polític, ell mateix va anunciat des de bon començament que parlaria de "la situació actual de Catalunya". L'essència del missatge és clara: "L'autonomia i qualsevol variant, com el federalisme, són insuficients com a solució per al futur de Catalunya."  Segons Barrera, "amb la Constitució espanyola, Catalunya està condemnada a desaparèixer com a nació, i la Constitució està blindada i és impossible de modificar", de manera que "o es passa per la il·legalitat, prescindint de la Constitució, o no hi ha sortida".

Tot supeditat a la Constitució
Però no tot és culpa de la Constitució. Seguint el punt de vista "pessimista" que reconeix, l'expresident d'ERC ha advertit que la redacció del text estatutari atorga a Catalunya moltes competències aparents. "Si el llegim bé, veurem que totes queden limitades per un petit afegitó que diu 'sense perjudici del que digui l'article x de la Constitució'. Per tant, vivim en una ficció", ha resumit.

I com a exemples ha esmentat la divisió territorial en vegueries, la llei de consultes en tràmit al Parlament i la disposició addicional tercera per garantir les inversions pendents de l'Estat en infraestructures a Catalunya.

"Ara pretenem que dividirem Catalunya en vegueries per substituir les diputacions, i això és pura política ficció. Per suprimir les províncies caldria que ho aprovés el Parlament de Madrid, i és clar que això no passarà. Per tant, potser hi haurà vegueries per organitzar les competències de la Generalitat, però només serviran per afegir funcionaris, perquè les diputacions no desapareixeran", calcula Barrera.

Sobre la llei de consultes, que també és impulsada pel seu partit al Parlament i des del govern, "no té gaire transcendència, tal com es planteja, perquè estableix que caldria que l'Estat autoritzés una consulta sobre la qüestió nacional i mai ho farà". "Aquesta llei no servirà per a res des del punt de vista nacional, i per fer consultes administratives no la necessitàvem".

Però el pitjor de tot, segons el veterà polític, és que l'Estatut "és inadequat i provincià encara que els que l'han elaborat diguin el contrari". I la prova és que no dóna cap eina per obligar a l'Estat a complir-lo, com passa amb la disposició addicional tercera. I, a més, ha fabricat "trampes" com ara el Consell de Garanties Estatutàries. "Una declaració d'independència unilateral del Parlament seria il·legal segons el Consell de Garanties Estatutàries, que diria que no s'ajusta a l'Estatut, i això comptant que actués de manera neutral, que tampoc ho faria perquè els membres proposats pels nacionalistes estan en minoria", ha advertit.

"Nosaltres mateixos ens hem fabricat el mecanisme per fer que una declaració d'independència resulti il·legal no només amb les lleis espanyoles, que ja ho sabíem, sinó també amb les lleis catalanes", ha conclòs.