“Les xarxes socials poden ser un megàfon per a psicòpates”. L’advertiment no és d’un nostàlgic de les eines de comunicació tradicionals i enemic de les noves tecnologies, sinó de Marc Vidal, assessor d'empreses i partits per ajudar-los a treure rendiment d’internet. La seva frase resumeix el que ha passat aquesta setmana: el cas del fals comunicat de l’exdirigent de Reagrupament Sandra Lomas –que ha acabat amb dues denúncies davant dels Mossos d'Esquadra– i la torna, un Facebook fals de Joan Carretero, ple d’expressions grolleres.

“Hi ha moments en què el món digital adopta el pitjor de l’analògic, i en política embruta la feina ben feta de molts partits”, afegeix Vidal, tot recordat obertament que ell mateix assessora CiU i “altres partits” a la resta de l’Estat. Després d’aquest episodi de Reagrupament, i malgrat que no és la primera campanya en què entra en joc internet, alerta del “tsunami” que hi haurà fins a les eleccions al Parlament.

“Trobarem missatges ben estructurats, d’altres de menys elaborats, versions unipersonals amb valor escàs i textos que contindran falsedats manifestes”, vaticina. La solució: “Anar a les fonts amb credibilitat”. És a dir: webs oficials i adreces verificades. I utilitzar el sentit comú. “Caldrà fer una anàlisi prudent de tot el que veiem i no entrar a la xarxa sense eines per interpretar-ho”, conclou.

Tant Vidal com un altre expert en xarxes socials, Josep Maria Ganyet –informàtic i professor associat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra– fan un requeriment també als periodistes: no pot repetir-se el que va passar dimecres, quan almenys quatre mitjans digitals van reproduir part del comunicat fals de Sandra Lomas, un text difós mitjançant un correu electrònic de gmail i que atacava Carretero per “conspirar” amb Joan Laporta i l’exdiputada del PP Montserrat Nebrera, a més de donar explicacions sobre la seva suposada vida privada. No hi van donar credibilitat ni l’AVUI.cat ni Vilaweb, els dos diaris digitals de referència en català, però, amb dubtes o no, sí que ho van fer d’altres portals amb un nombre d’usuaris gens menyspreable.

“És molt fàcil suplantar algú a la xarxa. Amb una ximpleria escrita en cinc minuts i enviada en uns segons als mitjans es pot aconseguir una repercussió brutal. Només cal que el tema interessi”, analitza Ganyet. La reacció del periodista, segons el professor, ha de ser la fórmula tradicional. “Com que és evident que no hi ha filtres fiables per garantir la veracitat de moltes fonts, s’han de contrastar les notícies. I tenir clar que una cosa és una dada puntual que salta a la xarxa per un informador que es troba al lloc dels fets i una altra cosa és una notícia, que ha de contenir anàlisi i ha d’arribar al perquè”.

“S’ha de poder distingir un blog personal d’un mitjà informatiu professional”, afegeix. I que s’estigui plantejant aquesta necessitat és, per Ganyet, el senyal que internet ha arribat “a la majoria d’edat”. “Tothom ja ha descobert el poder que té. Estem en un moment interessant, per a bé i per a mal.”

Avís als polítics: Laporta suspèn, Benach aprova
El gremi dels periodistes no és l’únic que rep. Marc Vidal i Josep Maria Ganyet esbufeguen davant d’alguns casos de polítics que acaben de descobrir la xarxa i que esperen treure’n un rendiment immediat.

Vidal admet que és part interessada, però contraposa l’opció de CDC, el seu client des de fa 18 mesos i amb una "estratègia global", amb el llançament polític de Joan Laporta a través d’internet. El domini www.laporta2010 mostra, des de dijous, un compte enrere: els segons, els minuts, les hores i els dies que queden per arribar a aquest dilluns, 1 de març, a les dotze del migdia.

En aquesta hora H, es posarà en marxa la web, amb un vídeo i un text de l’encara president del Barça. Just l’endemà de la segona onada de consultes sobiranistes, tot i que el seu equip de comunicació extern al club assegura que s’ha triat aquesta data “perquè és 1 de març, principi de mes”. I desmenteix que tingui la intenció de fer cap anunci concret assegurant que la setmana que ve serà a Rwanda per afers del club. El que vol Laporta és "saber què pensa la gent", apunten les mateixes fonts.

“Laporta i altres nouvinguts, també ho veurem a les eleccions del Barça, busquen un estatus digital com a eina electoral, però en realitat no hi creuen. Laporta ha obert un Twitter i només hi ha posat un o dos tweets en tres setmanes. No creuen en la modernització de la política i en la possibilitat d’escoltar per primera vegada la gent i de reflectir-ho als seus programes”, critica Vidal.

Ganyet es fixa en una "mena de consell 2.0 que s’ha muntat Sandro Rosell”. "Això no funciona, si no hi creus realment i els altres escriuen per tu els teus suposats posts i els teus tweets la gent se n’adona de seguida”, diu.

Segons el seu diagnòstic, els polítics a Catalunya “estan enlluernats amb la campanya que va fer Barack Obama, però aquí no tenim els mateixos recursos ni la mateixa societat”. A més, Obama ha defraudat els seus seguidors electrònics. “Evidentment, ara ja no fa res ell mateix i ja no té interès”, sentencia el professor de la UPF. Amb Obama, suspenen Laporta i Sandro Rosell, i aproven Ernest Benach i Miquel Iceta, ja veterans en la política 2.0, com Raül Romeva.