La segona onada de les consultes sobiranistes arrenca avui amb quasi 300.000 persones convocades a les urnes de 80 municipis per dir si volen que Catalunya sigui un Estat independent o volen que continuï en l’actual format de quatre províncies sobre un total de 50. Amb l’edició d’avui, més d’un milió de ciutadans hauran pogut exercir el seu vot en una consulta sense valor legal però amb una rotunda càrrega política que ha galvanitzat el sobiranisme des que Arenys de Munt va obrir la via.

Les plataformes locals, com en l’anterior edició, han dut el pes de la convocatòria i han aplegat persones de totes les tendències del catalanisme. En moltes viles i ciutats, militants veterans de Convergència s’han arremangat al costat de joves activistes de la CUP per organitzar la consulta. A més, com a novetat en relació a l’anterior votació, cada vegada més alcaldes s’han implicat en la consulta, cedint locals públics i animant la gent a anar a votar demà.

També els partits polítics catalans han modificat els seus posicionaments anteriors. Convergència Democràtica ha defensat la legitimitat de la iniciativa i a nivell local les seves seccions s’hi han llançat de cap, tot i que els líders nacionals han adoptat un discurs més moderat. Així, el líder de la federació, Artur Mas, va valorar ahir com a positiu que la ciutadania pugui expressar-se a través de les consultes sobiranistes. “És positiu que la gent parli i opini i, si les consultes van en aquesta línia i a més es parla de Catalunya, millor”, va dir. Mas va recordar que CiU ha donat “plena llibertat d’acció” als seus grups municipals perquè donin suport o no a les consultes a cada municipi.

Amb més adhesió s’ha mostrat ERC, que ha trobat un filó ideològic en la consulta i ha mobilitzat els seus càrrecs locals, a través sobretot de Decidim.cat, per tal que la jornada sigui un èxit de participació. El seu secretari general, Joan Ridao, va afirmar que les consultes són la millor manera de “recuperar autoestima col·lectiva i demostrar que entre el català emprenyat i fatigat i entre el català optimista que diu que sap on va i que hi ha un horitzó perfectament traçat”, com és un Estatut pendent d’una sentència del TC, “hi ha espai per al català ambiciós i lúcid que diu prou i vol posar a l’agenda política el dret a decidir”.

Els responsables de Decidim.cat han treballat fins al darrer minut per fomentar l’afluència a les urnes, i han expressat el seu temor que l’afluència sigui baixa. Precisament, la incògnita de la participació sobrevola la jornada. Les lluites internes entre els promotors de les consultes, evidenciades l’endemà mateix del 13-D entre Uriel Bertran i Alfons López Tena, i el pas endavant electoral d’alguns d’ells, com el cas de Carles Móra per part de Reagrupament, han creat un clima enrarit que pot afavorir una certa desmobilització.

Dues consultes més
En tot cas, el resultat de la votació serà aclaparador en favor de l’Estat català, tal com va passar en l’anterior edició, quan el sí va fregar el 95 per cent dels sufragis. Aquesta sensació de creixement del sobiranisme tindrà un inevitable impacte en la campanya electoral, sobretot si tenim en compte que encara falten dues consultes més, previstes per l’abril i el juny.