Com si es volgués acostar a la possible sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE) va desvincular fa pocs dies en la seva versió web el concepte de “nacionalitat” del de “nació”. Va passar a entendre que una cosa no té res a veure amb l’altra, en sentit totalment oposat a l’esperit dels redactors de la Constitució del 1978. Miquel Roca i Manuel Fraga van arribar llavors al compromís de parlar de “nacionalitats”, perquè els catalans i bascos ho poguessin interpretar com a sinònim de nació sense topar amb la Carta Magna.

El canvi tenia importància perquè era l’avançament de la 23 edició del diccionari de la RAE, i quedaria així registrat. També els acadèmics estan en plena regressió autonòmica en un Estat que cada cop nega més la plurinacionalitat. El text que apuntava la web deixa estar l’expressió “nació” i la substitueix per “Estat”, seguint la retòrica francesa.

Quan els canvis van arribar a orelles dels polítics catalans, van reaccionar enfadats. Josep Antoni Duran va acusar la RAE de “fer política”, igual com els dirigents del PNB. I Joan Ridao va apuntar que la paraula nacionalitat es va posar el seu dia per les nacions sense Estat. Arran de la pressió, ara la RAE parla d’error, i ha promès corregir-lo abans de l’estiu.