Els números del ministeri d’Economia corroboren la necessitat de la Generalitat de tancar un nou finançament. Segons l’evolució de l’actual model, d’adjudicació de recursos de l’Estat des del 1999 fins al 2007, el creixement dels ingressos de Catalunya ha estat inferior a la mitjana. D’aquí que una de les principals exigències del govern és que es deixi de castigar els territoris que més aporten, malgrat que les xifres també demostren que el model CiU-PP ha permès doblar els diners de les autonomies. El que passa és que ha crescut més la necessitat de despesa de les comunitats que la de l’Estat i, en canvi, s’ha invertit la proporció d’ingressos en favor de l’Estat.

Segons les dades aportades ahir pel ministeri que dirigeix Salgado, del 1999 al 2007 Catalunya ha vist com li passaven al davant Andalusia, País Valencià, Castella-la Manxa, Madrid, Múrcia i la Rioja. Entre aquests anys, hi ha hagut un augment global de recursos del 101,2%, i Catalunya ha quedat per sota, en el 100,4. En el darrer exercici es confirma que l’augment dels ingressos a la Generalitat respecte a l’any anterior va ser del 2%, mentre que en el còmput global el creixement va ser del 3,9%.

Mentrestant, la negociació per modificar aquesta situació continua. Coneguda la quantitat addicional que l’Estat té intenció de repartir entre els quinze territoris afectats per la reforma, 9.000 milions d’euros, la intenció és no esgotar terminis, segons admetia ahir des del Santander la vicepresidenta econòmica. “Seguim treballant amb la data límit, però espero que estarà abans del 15 de juliol”, concloïa. Ahir, Zapatero es va reunir amb el nou president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, el qual no va sortir del tot insatisfet de la trobada. Galícia, doncs, no serà problema per a l’acord.

També en els darrers dies s’han intensificat les converses de Salgado i el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, amb el conseller Antoni Castells, per intentar tancar l’acord, segons confirmava ahir la Moncloa. Demà, Salgado i Castells tindran ocasió de trobar-se al Consell de Política Fiscal i Financera que es reuneix per fixar el límit del deute territorial per al 2010.