L'original de la Constitució espanyola amb l'àguila, el jou i les fletxes i el lema Una, grande y libre no es retirarà del Parlament Europeu, però es passarà la pàgina que ara exhibeix aquesta simbologia per amagar-la.

Així ho han assegurat fonts parlamentàries del PSOE i del PP, que al·leguen el "valor històric incalculable" d'aquest exemplar del 1978, signat pel rei i pels pares de la Constitució, per mantenir-lo exposat a Brussel·les.

Molt probablement, la Constitució s'exposarà oberta per la pàgina dels drets i deures fonamentals, els articles 14-29 del capítol segon, que mostren "la realitat democràtica de l'Espanya actual", defensen les fonts consultades.

Al Congrés dels Diputats també s'exposa l'original del 1978, però no mostra l'àguila, el jou i les fletxes i el lema Una, grande y libre perquè està obert per la disposició final. Amb aquesta mateixa fórmula es vol evitar la retirada de la Constitució que s'exhibeix a l'Eurocambra i que incomoda els eurodiputats catalans.

Després de saber-se dijous passat que des del 1998 aquesta simbologia representa l'Estat espanyol a Brussel·les, tots els partits catalans i el PSOE van exigir-ne la retirada immediata. I fins i tot la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va reconèixer que "evidentment s'ha de substituir".

"Seria forassenyat, absurd, retirar un original tan valuós, només n'hi ha quatre al món: a la Sarsuela, al Congrés, al Senat i al Parlament Europeu", adverteixen fonts del PP a Brussel·les.

"És lògic que ho demani ERC, però no el PSOE, és la Constitució aprovada en referèndum pels espanyols", defensen. Va ser precisament el popular Federico Trillo, com a president del Congrés, qui va enviar a Brussel·les aquest original amb la simbologia franquista el 1998, després que el Parlament Europeu hagués demanat a tots els Estats membres de la UE que li fessin una donació d'alguna obra d'art representativa del seu patrimoni.

Per això, ara és l'actual president de la cambra baixa, el socialista José Bono, qui hauria de decidir si s'ha de retirar o no la Constitució amb l'àguila, el jou i les fletxes i el lema Una, grande y libre.

S'exhibiran els articles dels drets i deures fonamentals
Els eurodiputats del PSOE li han escrit demanant-li que la substitueixi per un exemplar amb l'escut actual de l'Estat, però ara accepten que simplement es giri la pàgina. "El que és important és que no es mostri un símbol que no es correspon a la realitat democràtica, que no reflecteix l'Espanya actual i els articles dels drets i deures fonamentals són una bona opció", ha admès l'eurodiputada socialista Maria Muñiz.

Si Bono no pren una decisió aviat, la mesa del Parlament Europeu podria prendre la iniciativa i decidir que s'obri la vitrina i es passi la pàgina a la Constitució per amagar la simbologia franquista.

L'original de la Constitució s'exposa en una de les sales més transitades de l'Eurocambra, a la tercera planta de l'edifici Altiero Spinelli, que connecta els despatxos dels eurodiputats amb l'hemicicle, a pocs metres. Es troba tot just davant d'una de les cafeteries més concorregudes, dels estudis de la ràdio del Parlament Europeu i del set de televisió, des d'on es fan connexions en directe.

França es fa representar per un bust de Víctor Hugo i un manuscrit de la seva llei d'amnistia. Bèlgica exhibeix una cadira del seu Senat, Itàlia una màquina estenogràfica, el Regne Unit i Irlanda pintures i imatges històriques dels seus parlaments, i Grècia, Portugal o els països escandinaus obres d'art.

Els eurodiputats d'ERC, CiU i ICV, Oriol Junqueras, Ramon Tremosa i Raül Romeva, van exigir la retirada d'una simbologia franquista que recorda "de forma tan explícita un règim totalitari, una dictadura feixista". I l'eurodiputada del PSC, Maria Badia, va demanar al PSOE que instés Bono a substituir l'original del 1978.

Fins i tot eurodiputats alemanys i italians es van afegir a la previsió. "És una catàstrofe que a l'Eurocambra hi hagi un símbol franquista. A Alemanya seria totalment impossible que una esvàstica estigués visible en un edifici així", va denunciar l'eurodiputada alemanya Cornelia Ernst.

L'italià Rosario Crocetta també va demanar la "desfeixisització" de les institucions i va recordar que a Itàlia "s'ha tret de tots els edificis públics tant el feix romà, l'element que distingia el feixisme, com els lemes de Viva il Duce i totes les inscripcions d'exaltació de la guerra o contra els jueus".