Alejandro Cao de Benós (Tarragona, 1974) és, des del 2002, l'únic estranger autoritzat per actuar com a portaveu del govern nord-coreà. Els seus vincles amb el règim de Kim Jong-il es remunten a fa 17 anys. És el president i fundador de l'Associació d'Amistat amb Corea i organitza viatges regulars de turisme i negocis a Corea del Nord. Pyongyang nega que la flota nord-coreana enfonsés el Cheonan, el vaixell de guerra sud-coreà, i assegura que tot plegat és una invenció de l'administració Obama per compensar un moment de baixa popularitat. Com pot demostrar Corea del Nord que no és culpable? A Corea del Nord l'han acusat sense proves i, a més, no se'ns permet defensar-nos, no han acceptat la nostra missió d'experts. Qui s'ha de justificar és l'acusador. La teoria de l'impacte del torpede no és sòlida. Una altra prova en contra: en cas de conflicte militar hi ha un protocol d'avís, s'ha de comunicar per ràdio i amb senyals lumíniques. Aquests avisos no es van realitzar, i mai ha passat que no s'utilitzin. L'acusació que ens fan s'entén per interessos polítics i armamentístics, perquè Corea del Sud inverteix milions a comprar armes americanes.

¿Recorda un risc de conflicte similar en el passat?
Aquest nivell de tensió no s'havia produït des de feia deu anys. Aquest temps de calma va ser possible perquè Corea del Sud havia tingut governs progressistes, que eren pro unificació i pro pau. El problema és el president actual, Lee Myung-bak, un ultraconservador i probèl·lic. La reunificació hauria estat possible en 10, 15 anys. Així ho creien el govern i el poble nord-coreà, però aquesta possibilitat s'ha esvaït.

Quin efecte tindrà la crisi actual en el procés d'obertura a l'exterior de Corea del Nord?
Hi tindrà una influència negativa, però no tant com en la relació amb Corea del Sud, que ha empitjorat molt. De totes maneres, no crec que esclati una guerra; en tot cas, algun incident aïllat.

¿La Xina els està pressionant perquè s'aclareixi l'incident o els fa costat com un aliat fidel?
La Xina actua segons els seus interessos. Si bé és cert que hi ha una aliança militar, els xinesos, per exemple, han votat en dues ocasions propostes de sancions contra Corea del Nord promogudes pels Estats Units. La Xina és un país totalment capitalista, ja no té cap lligam polític amb Corea del Nord. No esperem res dels xinesos.

Però aquest mes de maig Kim Jong-il va realitzar un viatge d'Estat per la Xina...
Era una visita protocol·lària. Va ser convidat per les autoritats xineses, sobretot per parlar del conflicte nuclear. Cada vegada que el nostre líder va a la Xina s'especula amb la mateixa idea: que vol aprendre de la seva evolució econòmica. I no és així perquè Corea del Nord no vol el mateix model.

¿S'està preparant la població davant un possible conflicte bèl·lic?
Actualment hi ha activat el nivell d'alerta màxima. Només l'exèrcit, un milió de soldats, ha estat mobilitzat. Per a la població, la vida transcorre amb normalitat. Les forces de defensa irregulars, com els 7 milions de membres de la Guàrdia Roja d'Obrers i Camperols i les milícies estudiantils, no han estat mobilitzades.

Una de les seves funcions com a representant de les autoritats de Corea del Nord es trobar empresaris internacionals que vulguin establir centres de producció al país o bé comprar el que allà es fabrica. ¿Aquest nou xoc amb Corea del Sud desencoratjarà els potencials inversors?
Aquest mes d'agost tinc un viatge organitzat amb la presència de grans companyies espanyoles. Són empresaris que coneixen la situació i saben que no hi ha risc de conflicte militar perquè Corea del Nord té l'arma nuclear i no se'ns pot envair com va passar amb Iraq.

¿És possible que Corea del Nord renunciï a la bomba atòmica?
Ho veig molt difícil. Només seria possible si els Estats Units retiressin les seves armes nuclears de Corea del Sud i firmessin el tractat de pau amb Corea del Nord.