El president del Parlament, Ernest Benach, creu que si el Tribunal Constitucional emetés la sentència sobre l'Estatut "abans de la campanya electoral", seria "d'una irresponsabilitat tremenda". En una entrevista a l'ACN, ha afirmat que la sentència sempre ha estat un "factor desestabilitzador" de la política catalana, però ha avisat que si "peta enmig de la campanya electoral pot ser esperpèntic". També ha reflexionat sobre les llistes d'ERC i diu que abans d'obrir aquest meló, el partit ha d'acabar de "cosir" ferides. A més, Benach ha replicat el conseller d'Educació, Ernest Maragall, que els catalans tenen "fatiga de la política" i no del govern tripartit.

El conseller d'Educació, Ernest Maragall, parlava fa unes setmanes de "fatiga de tripartit". En el seu llibre parla de desafecció i distància entre política i ciutadania. Fins a quin punt creu que la fatiga a què es referia Maragall és imputable a un problema més estructural com al desafecció o a la fórmula de govern tripartit?
El conseller parlava de fatiga del govern. Jo crec que hi ha fatiga de la política, no del govern. Del govern i de l'oposició. I si algú creu que està lliure de pecat, ja s'ho farà. La gent quan sent política, d'uns i altres, desconnecta. La meva reflexió va en la línia de la fatiga de la política, la desafecció, el pessimisme que s'ha instal·lat. Tenim una crisi molt greu damunt i cal resoldre-la en les millors condicions possibles. Si ens instal·lem en el discurs que tot és un desastre, no ens en sortirem, perquè ens engolirem nosaltres mateixos. La gent està cansada de tots nosaltres.

Reivindica abandonar la visió derrotista de la política. Però no creu que ajuda molt poc combatre-ho que després d'un debat de 13 hores al Parlament sobre la crisi l'únic acord visible sigui que els partits un dia es reuniran?
Efectivament. Hi ha dues coses a reflexionar. No hem estat capaços de posar el país per davant del partit. I també ens ha de fer reflexionar com a Parlament. El model de debat és útil així? O l'hem de canviar i fer evolucionar? Estem contents del que hem fet? Jo no. El parlamentarisme, com a sistema, ha d'evolucionar, també. I el debat de la crisi és la prova que aquest esquema no l'hem de reproduir massa vegades més, perquè acabarem no interessant a ningú. Era un tema crucial pel present i futur del país. Determinats models de debat que es fan al Parlament, haurien de poder evolucionar i fer-se d'una altra manera i que sobretot tinguem la sensació que el que fem és útil i serveix a la gent.

A mig any d'eleccions, la sentència del TC sobre l'Estatut podria convertir-se en un element desestabilitzador de la política catalana?
Més encara? Justament des que es va aprovar l'Estatut fins ara, sempre hem estat en debat permanent, i això també genera desafecció. La gent està farta, i no és culpa dels polítics catalans. Evidentment que és un factor desestabilitzador, i no és bo. Si la sentència peta enmig de campanya electoral, pot ser esperpèntic. He dit alguna altra vegada que aquesta sentència pot portar aparellada una greu crisi d'Estat. Per tant, o fan bé les coses, o no sé quines conseqüències pot arribar a tenir. El millor seria que no hi hagués sentència, però segons com, treure-la abans d'una campanya electoral seria d'una irresponsabilitat tremenda. El TC té tot el dret i legalitat per fer-.ho. Però els catalans haurem d'actuar en conseqüència.

Arribats a aquest punt i per prudència, el TC hauria de frenar la sentència fins després de les eleccions?
Per prudència, no hi hauria d'haver sentència. Estem davant d'una comèdia. Com és possible que havent passat un filtre de constitucionalitat com el Consell Consultiu de la Generalitat, els lletrats del Parlament, el Congrés i el Senat, i aprovat per referèndum, encara hi hagi recurs? Hi ha recurs per una utilització partidista de l'Estatut i el que representa el conflicte Catalunya-Espanya. Però com s'entén que el recurs se sustenti sobre articles de l'estatut de Cat recorreguts que han estat aprovats per altres comunitats autònomes exactament iguals i no han estat recorreguts? No té ni caps ni peus. Estem davant un episodi esperpèntic de la política espanyola. Per tant el millor que pot passar és que ho deixin córrer. Que no ho deixen córrer i fan la sentència en període electoral? Sempre ens n'hem sortit en aquest país, però potser algú hauria de fer una certa reflexió de com es fan determinades coses.

El reglament aprovat pel consell nacional d'ERC d'aquest dissabte obre la porta a què vostè sigui el número dos de la llista que encapçalarà Joan Puigercós, perquè la direcció es reserva la decisió sobre un 10% de les llistes, com en les eleccions municipals, al Congrés i europees. Anirà de dos a la llista d'ERC per Barcelona?
Ara no toca parlar de llistes i de quines persones hi van. Perquè encara tenim moltíssima feina per fer i no ens podem descentrar. El que ha de fer el partit ara mateix és cosir, i em consta que s'està fent des de fa uns mesos. El gest de Carod dient que Puigcercós ha de ser el candidat, és un gest per posar fil a l'agulla i començar a cosir. I aquest partit ha de continuar cosint fins a l'estiu, perquè encara hi ha coses per cosir. Quan estigui cosit el que cal cosir, serà el moment de parlar de les llistes.

Pot reobrir ferides el procés d'elaboració de llistes?
Tot el procés s'ha de fer per tancar ferides. Estem tancant ferides hores d'ara i hem de continuar en aquesta línia. No hi ha altre remei de continuar en aquesta línia. Tots plegats hem de ser capaços de visualitzar-ho i fer-ho veure i tothom ha de saber quin paper ha de jugar. L'important és el projecte col·lectiu. Poc a poc i bona lletra. Acabem de fer bé la feina de govern i Parlament, primer.

Tant Puigcercós com Huguet han posat damunt la taula la possibilitat d'un govern de CiU, ERC i el PSC, al·legant que en situació de crisi, seria bo provar aquesta fórmula, en tractar-se d'una situació excepcional. Ho comparteix?
És evidentment una de les opcions que hi ha. Sovint es diu o tripartit o CiU i aquí s'acaba tot. Si CiU pot governar i ho fa en minoria, haurà de tenir suports. I pot governar amb el PP, amb ERC o amb la famosa sociovergència. Hi ha escenaris múltiples. Aquest escenari no s'havia plantejat amb la claredat d'ara. I jo l'he sentit no només de Puigcercós o Huguet, sinó de dirigents polítics de tot arreu. Que en el subconscient hi és com un escenari més, sí. Ara, jo no sé si és el millor, en aquests moments. Haurem de fer totes les reflexions que calgui, sense cap mena de dubte, i avaluar totes les possibilitats. Però el moment de parlar de pactes postelectorals serà quan hi hagi hagut les eleccions. Deixem de fer especulacions, treballem amb hipòtesis, avaluem i valorem-ho amb una certa tranquil·litat, però hores d'ara dir si toca aquest o aquell altre govern és marejar la perdiu, i ens hem de concentrar amb la molta feina que tenim.