Fa deu anys en Hinnerk, la Jana i en Holger van explicar a aquest diari com havien viscut la caiguda del Mur, l'emoció, la incertesa, les esperances que aquell moment històric els va generar i com es van transformar les seves vides durant la primera dècada a l'Alemanya unida.

El balanç del primer decenni era una miscel·lània. Hi havia dosis d'il·lusió, barrejades amb una crítica oberta als defectes de la reunificació. Ara, deu anys després, expliquen que els murs mentals, econòmics i socials es mantenen, però que s'hi han obert tímides escletxes.

Holger Senft, alemany occidental que va filmar les primeres imatges de la caiguda del Mur, creu que hi ha hagut un procés de normalització en la relació entre ossis i wessis. "No és un tema del qual es parli, si ets de l'Est o de l'Oest". Insisteix que això passa sobretot entre els joves, que hi ha trets que evidencien d'on és cadascú -com la mateixa parla-, però que l'origen ja no domina les converses dels alemanys.

Per Hinnerk Berlekamp, nascut al Berlín Est el 1963, "quaranta anys sota realitats diferents creen idiosincràsies diferents que no desapareixen en vint anys". La seva teoria és que "no hi ha més entesa que abans", sinó una assumpció de la situació. En Hinnerk, que treballa al diari Berliner Zeitung, els redactors del qual són la meitat de cada banda, admet que, tot i les diferències, "hi ha amistats que creuen l'exlínia divisòria".

També ho creu la Jana, redactora al setmanari Die Zeit, que fa deu anys explicava que els seus amics de l'Est només es relacionaven entre ells. "Ara -diu- també ho fan amb els de l'Oest". La feina ha barrejat de manera natural els uns i els altres, els últims anys. Algunes relacions fins i tot han anat més enllà de l'amistat. És el cas d'en Holger, que viu des de fa quatre anys a Charlottenburg amb una dona del Berlín Est.

La Katrin, explica, "ha canviat molt el seu punt de vista, però encara pensa que el capitalisme és dolent". Aquesta desconfiança , afegeix, encara la transmeten els pares nascuts a l'Est als seus fills, ja que té "arrels molt profundes". En Hinnerk és del mateix parer. Quan parla de les futures generacions, insisteix que "es reprodueixen els mateixos patrons".

'Ostalgie'
L'ostalgie (nostàlgia de la RDA) persisteix entre força alemanys d'avançada edat. "Alguns encara pensen que no tot era dolent a la RDA, on tenien feina i eren feliços", afirma en Holger. La Jana afegeix que fins i tot alguns ostàlgics arriben a dubtar si els aspectes negatius del règim "els han somiat". Els últims anys, però, l'enyor de la RDA "ja no domina el debat públic", sosté en Hinnerk.

Altres murs són encara molt alts. L'econòmic, sense anar més lluny: la desindustrialització a l'Est, una taxa d'atur que dobla la de l'Oest, la despoblació. Hi ha, però, petites escletxes que injecten esperances. Així ho veu la Jana, que remarca l'esforç d'alguns joves de la seva generació nascuts a la RDA "que han aconseguit crear empreses en territori oriental i occidental". La crisi, quasi més devastadora a la banda occidental, ha provocat un efecte inesperat. "Ara els joves de l'Est i de l'Oest tenen els mateixos problemes econòmics, i això els ha acostat", estima la Jana, que als 36 anys ja ha viscut més temps a l'Alemanya unida que a la RDA.

En Hinnerk està amoïnat perquè veu que "errors intencionats de la reunificació han deixat profundes ferides en l'estructura social". Es refereix a les expropiacions després de la caiguda del Mur: "Només un 6% del capital productiu a l'Est va quedar en mans dels autòctons i això provoca una desafecció de les empreses instal·lades a l'ex-RDA". Sortosament, en el terreny de les infraestructures, explica, "s'han equiparat força les dues Alemanyes".

La transformació d'Alemanya és, però, indiscutible l'última dècada. En Hinnerk ho resumeix molt bé quan diu que "ha estat tota una fita que una dona de l'Est, Angela Merkel, hagi arribat a cancellera".