Si vols pau, prepara la guerra. És l'únic que li ha faltat dir a Barack Obama en rebre el premi Nobel de la pau, aquest dijous al migdia a Oslo. Defugint la hipocresia, el president dels Estats Units no ha tingut cap mania a dedicar gran part del seu discurs, retransmès en directe per televisió, a recordar el paper de l'exèrcit del seu país al món: "Siguin quins siguin els errors comesos, els Estats Units hem ajudat a portar la pau a molts llocs del món amb la sang dels nostres homes i la força de les nostres armes."

En la mirada històrica, s'ha referit a la "causa justa de derrotar el Tercer Reich", malgrat que ha lamentat la "carnisseria" que va representar la mort de civils en la Segona Guerra Mundial.

La seva intervenció ha començat abordant obertament la polèmica generada per la "generosa decisió" del comitè noruec que atorga el Nobel de la pau. "Hi ha homes i dones empresonats al món i vull honorar-los aquí, perquè crec que mereixen aquest premi més que jo. Però la lectura profunda d'aquest premi és en relació al fet que sóc el comandant en cap d'una nació enmig de dues guerres, una de rebaixada  [Iraq] i una altra de no volguda [Afganistan], en la qual també hi ha 32 països més", ha plantejat com a arrencada del discurs.

"Sóc responsable de milers d'homes que van a combatre a una terra llunyana, alguns dels quals moriran i d'altres mataran", ha afegit.

Per evitar semblar un militarista en l'entrega d'un premi sovint vinculat al pacifisme, Obama ha reivindicat les idees de Gandhi i de Marin Luther King, també receptors del guardó, dels quals ha assegurat que "no eren passius ni ingenus". També ha advertit que "la guerra per ella mateixa mai no és gloriosa, no hem de dir que ho és". Però ràpidament ha virat cap al que li interessava: "Hem de mirar de reconciliar dues veritats: la guerra a vegades és necessària i també és una expressió de la bogeria humana. Per això hem de centrar els esforços en el que Kennedy anomenava una pau pràctica."

Així ha arribat als conceptes que ha defensat amb fermesa: el de guerra "necessària" i "justa" –quan s'hi arriba com a últim recurs, quan es fa com a autodefensa i quan s'hi eviten les morts de civils "en la mesura del possible"– i el de pau "justa", que inclou la llibertat d'expressió, la garantia dels drets humans i la possibilitat de sortir de la pobresa.

Com a exemple de guerres justes, ha esmentat la de l'Afganistan i la dels Balcans, en aquest últim cas perquè "raons humanitàries" justificaven la intervenció.

"Però els Estats Units no poden garantir la pau sols. Això és cert a l'Afganistan i és cert en Estats fracassats, com ara Somàlia. Entenc per què la guerra no és popular, però la pau requereix responsabilitats i sacrificis, és per això que l'OTAN és indispensable. Per això honorem els que tornen d'operacions de manteniment de la pau, no perquè facin la guerra, sinó perquè fan la pau", ha afegit.

Tanmateix, segons Obama, la guerra justa s'ha de fer respectant unes normes. "Això ens diferencia d'aquells contra els quals combatem. Per això vaig prohibir la tortura, per això he ordenat tancar Guantánamo i he refermat el compromís dels Estats Units amb el conveni de Ginebra", ha ressaltat.

I per evitar arribar a la "decisió tràgica" d'anar a la guerra, ha demanat al món que actuï "com un sol home". Ha estat la seva manera de reclamar pressió i sancions "amb conseqüències" contra determinades actituds de Corea del Nord i de l'Iran pel que fa a la proliferació d'armes nuclears. "Quan tractem amb nacions que incompleixen lleis, si volem una pau duradora hem de buscar alternatives si fracassa la diplomàcia. Les sancions han de ser una veritable càrrega per a aquests països", ha reivindicat.  

Com a conclusió, ha advertit que "la pau no és únicament l'absència d'un conflicte visible. Només hi ha una pau justa si es respecten els drets humans. (...) La pau és inestable en els països on els ciutadans no poden expressar-se, escollir els seus representants o reunir-se tranquil·lament", ha sentenciat.