Xavier Vendrell, el molt estret col·laborador de Joan Puigcercós, torna a ser el cap de campanya d’ERC per als comicis al Parlament, tot i que no està a la direcció.

ERC va ser dels primers a proclamar el candidat i a engegar la precampanya. Qui pega primer pega dos cops?
No es tracta de pegar primer. Tenim un projecte i un candidat clars i vam sortir de seguida a explicar que volem que la propera legislatura hi hagi un referèndum sobre el futur del país.

I quina és la pregunta que s’hi farà?
Dependrà, entre altres coses, dels resultats electorals i de qui estigui disposat a incorporar-se al procés. Dependrà de si ERC té un gran resultat, que pugui condicionar el futur i arrossegar cap a la consulta CiU, PSC i ICV, com va passar amb la reforma de l’Estatut, que un any abans de les eleccions no la volien pas. Si és així, la consulta serà fantàstica, perquè serà una lliçó de democràcia sense precedents. La pròxima legislatura, per damunt de tot, ha de ser la de la democràcia, no la de la independència, perquè encara no tenim una majoria favorable, tot i que no hi estem lluny. Serà el mandat de la democràcia perquè sí que hi ha una majoria de ciutadans que volen exercir el dret a decidir. Hem de poder fer una consulta segregada per saber qui vol la independència i qui altres formes d’encaix amb l’Estat.

No serà doncs una consulta com les que es fan ara, preguntant explícitament sobre la independència...
No és una decisió tancada, però ara a Escòcia estan plantejant una pregunta multiopció, perquè la gent pugui dir no només sí o no, sinó quina relació es vol. Dins de CDC, UDC, el PSC o ICV hi ha gent que vol diferents formes d’autogovern i segurament és a ERC on hi ha més unanimitat en favor de la independència. No ens fa por obrir el ventall, perquè no ens fa por la democràcia. Si demà féssim un referèndum, probablement el perdríem, però volem que hi sigui.

Això està per veure... Les consultes populars són significatives?
És bo no enganyar-se jugant al solitari. Les consultes populars tenen molt mèrit, s’han de fer i suposen l’esforç de molta gent..., però bàsicament porten a votar els independentistes. Si anés a votar tothom, no sabem què passaria. Potser perdríem, però fins i tot perdent, volem que es faci.

Fan una campanya per fer el programa amb l’electorat. Què els reclama?
Encara és d’hora perquè no hem començat a tabular les enq uestes. Sembla clar, però, que té un suport molt ampli posar com a condició per a pactes la convocatòria del referèndum. Hi ha vint propostes més, però encara no sabem quines seran les 5 guanyadores. Volem recollir 140.000 enquestes i ara tot just comencem...

De retrets no els en fan?
Arriben alguns retrets, perquè el país està queixós de moltes coses, però hi hem d’aprofundir més.

Què esperen dels electors respecte a les aliances de govern?
Volem que la gent digui què en pensa. Ja sé que ERC no tindrà un 40% dels vots i, per tant, no podrem exigir-ho tot i haurem de triar. Som més que assemblearis i volem que l’electorat ens digui si troba prioritària una determinada mesura social o una d’econòmica... Volem que ens ajudin a definir les condicions per ser al govern.

El tripartit continua sent prioritari?
L’opció pel tripartit no ha estat mai la principal, sinó una possibilitat en funció d’uns resultats electorals, igual que n’hi ha d’altres. Cal veure què passa a les eleccions. El debat sobre qui serà president només interessa a Mas i Montilla. Nosaltres proposem un referèndum, que l’haurà de convocar un govern format per qui vulgui ser-hi. Hi haurà altres forces que s’apuntaran al projecte i, per tant, hi haurà un govern prou ampli per poder-lo convocar.

Del tripartit com a marca se’n fuig...
Esclar..., perquè CiU amb la seva gran capacitat comunicativa s’ha passat quatre anys blasmant-la.

Però el conseller Maragall és del PSC.
La campanya de CiU ha tingut tanta força que fins i tot s’hi ha apuntat un membre del govern. Amb tot, sumant els resultats d’intenció de vot de les tres forces del tripartit, encara se supera la de CiU, que sempre diu: “CiU o el tripartit”. El tripartit té desgast com a marca, però som capaços d’explicar la feina feta i en benefici de qui. Ara Artur Mas ja ha dit que està disposat a pactar amb el PP, perquè sap que el necessita per governar. L’única garantia que CiU no governi amb el PP és que depengui d’ERC per governar.

Després de dos governs, es pot pensar que ERC només farà el tripartit...
La gent pot pensar el que vulgui, però no està escrit enlloc. Per ERC l’important és què farem, no amb qui. I a la propera legislatura el nostre objectiu és exercir el dret a decidir, exercir la democràcia.