Silvio Berlusconi està en hores baixes però, lluny d'arronsar-se, juga fort. El primer ministre s'ha entestat a convertir les eleccions regionals d'avui i demà a Itàlia en un referèndum sobre el seu lideratge. Una aposta de risc, ja que ha posat el llistó molt alt, i si no aconsegueix superar-lo, haurà de fer front a dificultats polítiques més grans de les que ja ha travessat en la primera part de legislatura. I més per l'assetjament de la dreta que no pas per l'eficàcia de l'esquerra, que passa per un moment encara pitjor: en només un any ha tingut tres líders, el darrer dels quals, Pier Luigi Bersani, s'examina per primera vegada a les urnes.

En les últimes eleccions regionals, amb Romano Prodi al govern, el centreesquerra va arrasar i va vèncer en onze regions. La dreta només va guanyar el Vèneto i la Llombardia. Però l'esquerra va dinamitar el seu prestigi amb la caiguda de Prodi per disputes internes, i a les eleccions generals del 2008 els italians van preferir Berlusconi. Ara el primer ministre només pot millorar posicions, però en comptes de consolar-se amb qualsevol guany, el primer ministre italià ha arribat a prometre la conquesta de sis noves regions, que finalment ha deixat en quatre.

A les eleccions s'han convocat 41 milions d'italians, que hauran de decidir el destí de tretze regions, com la Llombardia o el Laci, a més de quatre províncies i 453 municipis, entre els quals hi ha Venècia.

Conscient del repte, Berlusconi no ha dubtat a fer trampes i acaparar els mitjans de comunicació, aprofitant que és cap de govern. Els darrers dies ha telefonat als informatius i programes televisius per forçar entrevistes. I això que ha prohibit els programes polítics de la televisió pública que considera menys acomodaticis al seu poder. L'estratègia de silenciar l'oposició ha estat posada en evidència per la publicació d'unes intercepcions telefòniques en què Berlusconi pressionava els òrgans de garantia televisius perquè clausuressin els programes incòmodes durant la campanya electoral, fet pel qual la fiscalia de Roma l'ha inscrit en el registre d'investigats per un presumpte abús de poder.

El rival Fini
La cita electoral coincideix amb el primer aniversari del principal partit de la dreta, el berlusconià Poble de la Llibertat. El 29 de març de 2009 el partit va tancar un congrés en què Berlusconi, fins llavors líder de Força Itàlia, apareixia abraçant el número dos, Gianfranco Fini, exdirigent del postfeixista Aliança Nacional. Semblava l'apoteosi del poder de Berlusconi: mesos abans havia guanyat les seves terceres eleccions, la qual cosa suposava un èxit aclaparador en la inestable història política italiana, i la unió dels dos partits prometia una nova embranzida. Però ha succeït el contrari.

Fini, que mai no ha amagat una enorme ambició política, ha aprofitat aquest any per distanciar-se dels escàndols personals i judicials del premier, fins al punt que l'ha superat en les enquestes. Quan la dona del primer ministre el va abandonar per la sospitosa amistat amb una menor d'edat, Noemi Letizia, o quan les revelacions de la prostituta Patrizia d'Addario van posar en dificultats un dirigent que sempre ha presumit d'estar en línia amb la doctrina del Vaticà, Fini va aprofitar per polir una imatge d'home seriós i institucional. Quan li va quedar clar que els italians no pensaven demanar comptes al líder per temes morals, Fini va aprofitar per distanciar-se de l'Església en qüestions bioètiques. I quan el Constitucional va tombar la immunitat judicial de Berlusconi i els tribunals van trucar a la porta, Fini va evitar donar gaire suport al seu cap. Les batusses entre tots dos líders han provocat el pitjor ridícul del partit: el delegat del partit que havia de presentar les llistes a la regió del Laci, amb capital a Roma, va arribar tard per culpa de les disputes internes -la candidata, Renata Polverini, és finiana, i Berlusconi volia assegurar-se un contrapoder a les llistes-. Així, el PDL no podrà ser votat en part de la regió, però sí la llista Polverini, que inclou altres partits.

Suport de Bossi
Amb tanta sagnia interna, Berlusconi s'ha repenjat en una altra crossa, Umberto Bossi, líder de la xenòfoba Lliga Nord i soci de govern. Però el suport de Bossi no surt gratis: ha col·locat dos dels seus homes com a candidats a les regions del Vèneto i el Piemont, i si les guanya, voldrà més poder al govern. Així, fins i tot un triomf de la dreta a les regions liderades per la Lliga pot constituir un maldecap seriós per al lideratge de Silvio Berlusconi.