El projecte de llei de llengües d'Aragó inclou la creació d'un òrgan normatiu propi per al català –previsiblement independent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)– i un altre per a l'aragonès. La fórmula ha estat acordada aquesta setmana pel PSOE i Chunta Aragonesista (ChA). El PP i el Partit Aragonès Regionalista (PAR) -soci de govern dels socialistes- voldrien una autoritat normativa única per a les dues llengües que són pròpies de l'autonomia amb dues seccions, una per a l'aragonès i una altra per al català. IU, per la seva banda, defensa la creació d'una única acadèmia per a l'aragonès, ja que considera que l'autoritat normativa del català correspon a l'IEC.

El projecte de la llei de llengües d'Aragó està previst que vagi a votació de les Corts aragoneses el dia 17 de desembre. El PSOE, al capdavant de l'executiu aragonès, dóna per fet l'aprovació de la proposta, tot i que podria obrir una crisi de govern a causa de la dura oposició que han plantejat els seus socis del PAR. Dirigents d'aquesta formació regionalista a la Franja han arribat a muntar una campanya per forçar que el català rebi la denominació d'aragonès oriental, per negar així qualsevol relació amb el català.

Els socialistes (30 escons al Parlament autonòmic) s'han assegurat que la seva proposta tirarà endavant després d'haver obtingut el recolzament de ChA (4 diputats), que considera insuficient la protecció a les llengües pròpies.

A la banda contrària, el PP (23 diputats) pronostica un "conflicte social" a causa de la llei i adverteix que la mesura pot atiar reivindicacions pancatalanistes. Els populars rebutgen la denominació de català per a la llengua que es parla a les terres de la Franja i sostenen que hi ha estudis universitaris que ho demostren. El PAR (9 escons) també rebutja la "supeditació" aragonesa a Catalunya en aquest àmbit.

IU (1 diputat) tampoc donarà suport al projecte de llei, ja que considera que la mesura és regressiva respecte a l'existent des de 1997 perquè no atorga prou força jurídica a l'aragonès ni al català.

El text pactat pel PSOE i ChA reconeix l'existència de l'aragonès i el català i contempla la possibilitat de relacionar-se amb l'administració en aquestes llengües en els territoris on es parlin. També preveu que formin part dels currícula escolars. En canvi, el projecte de llei no reconeix a les dues llengües la seva cooficialitat respecte al castellà.