El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha afirmat aquest diumenge que l'Estat ha de fer "el que sigui" perquè l'Estatut es pugui desenvolupar plenament, fins i tot després d'una eventual sentència del Tribunal Constitucional (TC) que retalli el text.

"Si la sentència té aspectes negatius, quant més tard surti, millor. Així podrem desplegar en aquest període els continguts de l'Estatut", ha indicat Saura en declaracions a Catalunya Informació, i ha assegurat que en el cas de produir-se un error advers al text estatutari, veuria bé que el govern espanyol busqués fórmules alternatives per aplicar-lo.

Ha assenyalat que l'Estatut "no és només una llei orgànica", sinó també un pacte polític entre Catalunya i l'Estat, que hauria de refer-se si el TC retallés algun aspecte substancial del text. "Els catalans van expressar en referèndum allò que volien, i això s'ha de garantir", ha afirmat.

Per la seva banda, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha afirmat avui que l'ús d'altres vies per aconseguir els objectius que marca l'Estatut, com l'apel·lació a l'article 150.2 de la Constitució per traspassar competències de l'Estat a Catalunya, seria "tornar a l'autonomisme dels anys 80".

"Estaríem davant del fracàs de l'Estat autonòmic, i en el punt de partida d'un escenari totalment diferent", ha afirmat Ridao, que ha assegurat que si es confirma que el procés estatutari està en "via morta", molts autonomistes i federalistes "es trauran la bena dels ulls".

El líder republicà ha afirmat que Esquerra no acceptarà una sentència negativa ni tan sols amb un compromís del govern espanyol d'executar el text estatutari ignorant la decisió del TC, tenint en compte que l'error en sí mateix seria "totalment il·legítim".

Ha dit que la pròxima legislatura pot ser la del "dret a decidir", si l'Estat no permet a Catalunya transitar gradualment cap a un escenari de més poder polític.

Sobre la possible data en la qual el TC farà pública la seva decisió, Ridao s'ha estimat més "no especular", tot i que ha afirmat que si es conegués abans de les eleccions autonòmiques els ciutadans podrien decidir "entre els que plantegen l'immobilisme i els que volen saltar el mur".