La futura organització territorial de Catalunya en vegueries centrarà la reunió que tindran a Madrid el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, amb el vicepresident tercer del govern i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves.

Ausàs demanarà a l'Estat que acceleri els tràmits que s'han de fer perquè les vegueries siguin una realitat, ja que la seva creació no només és cosa de la Generalitat, sinó que obliga a modificar lleis orgàniques d'àmbit estatal. Com a mínim, s'haurien d'introduir petits canvis a la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) i a la llei de partits judicials.

El propòsit d'Ausàs és que les vegueries siguin una realitat en aquesta legislatura. Dimarts passat, a la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Ausàs va expressar la seva confiança que l'avantprojecte de llei de governs locals, en què s'establirà el procés de creació de les vegueries i la fundació de la vegueria de l'Ebre, sigui aprovat pel govern a la tardor.

La Generalitat dóna per fet que la creació de set vegueries no implicarà la supressió de les províncies, ja que seguiran sent la divisió territorial de l'Estat, com estableix l'article 137 de la Constitució. El govern català desitja que les quatre diputacions provincials siguin reemplaçades pels consells de vegueria, cosa que requereix de la col·laboració estatal.

Divisió actual, anacrònica
A dia d'avui els diputats provincials s'elegeixen proporcionalment als resultats obtinguts pels partits polítics a les eleccions municipals en els partits judicials, una divisió territorial creada al segle XIX i que la Generalitat considera anacrònica.

A més, també es requereix la col·laboració de l'Estat pel que fa al finançament de les futures vegueries, ja que a dia d'avui, és l'Estat qui aporta els recursos econòmics a les províncies.

Un altre dels objectius de la Generalitat és que l'Estat introdueixi canvis en el seu mapa provincial, amb l'objectiu d'evitar que els municipis d'una mateixa vegueria estiguin repartits en diferents províncies. De fet, això passa actualment amb les províncies. Per exemple, la meitat de la comarca de la Cerdanya pertany a la província de Lleida, i l'altra, a la de Girona.

La divisió provincial vigent data de 1833, i la va crear Javier de Burgos. El catalanisme sempre l'ha considerat històricament com una organització aliena al país i imposada des de Madrid, de manera que sempre ha defensat la divisió en comarques i la seva agrupació en vegueries o regions.

L'Estatut del 2006 estableix que les vegueries són, d'una banda, l'àmbit territorial específic per a la cooperació entre municipis, i la divisió territorial que adopta la Generalitat per a l'organització dels seus serveis al territori.