Les àrees residencials estratègiques (ARE), una figura urbanística creada per decret per la Generalitat el 16 d'octubre del 2007, hauran de passar per l'examen del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La Candidatura d'Unitat Popular (CUP), que ja fa temps que presenta batalla contra aquests projectes als pobles on té regidors –a Sant Celoni va arribar a forçar un referèndum–, ha decidit llançar un atac global contra aquesta aposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.

El decret 1/2007 va donar el tret de sortida per a la creació de dotze plans directors que agrupen per zones les ARE previstes per a tot Catalunya, en una operació que havia d'executar l'Institut Català del Sòl (Incasòl), qualificat per la CUP com el "major promotor de l'especulació immobiliària a Catalunya". De moment, els advocats de la CUP ja han anunciat per escrit al TSJC que presentaran un recurs contra les ARE incloses en el pla director de les comarques gironines i contra el del Vallès Occidental. Quan el jutjat hagi fet els primers tràmits formals, donarà vint dies als demandants per formalitzar el recurs.

Paral·lelament, els plans de Ponent, Baix Llobregat i Camp de Tarragona han estat impugnats mitjançant un recurs de reposició davant la conselleria. Els demandants donen per fet que el departament no contestarà, i aleshores es traslladaran aquestes impugnacions al TSJC. A les Terres de l'Ebre, les comarques de la Catalunya Central, el Maresme i el Barcelonès s'han presentat recursos contra actes concrets de l'aplicació del pla, que també acabaran al TSJC. I, finalment, queden pendents els casos del Vallès Oriental, l'Alt Penedès-Garraf i l'Alt Pirineu-Aran, que encara no han estat aprovats definitivament.

La intenció de la CUP és acabar portant tots els casos al TSJC i demanar que s'acumulin en una sola causa, un tràmit que estan segurs que serà admès per la justícia. "És el més pràctic, i no ens ho denegaran perquè complim tots els requisits. De fet, ja vam presentar al·legacions en el moment que tocava en els dotze plans", assegura l'advocada i regidora de la CUP a Sant Celoni Montserrat Vinyet. "L'oposició a les ARE és estructural. No es tracta del que es fa en un poble o en un altre; per tant, el més lògic és acumular els expedients", afegeix Vinyet.

La previsió era de construir 90.000 habitatges en zones que anteriorment no estaven edificades, algunes de les quals ni tan sols eren urbanitzables inicialment. Potseriorment, les "mesures urgents en matèria urbanística" que donaven títol al decret s'han anat endarrerint, en part per l'oposició de molts ajuntaments. Per la CUP, "tot plegat és una evidència de la greu situació econòmica i política de l'Incasòl, a causa de la crisi immobiliària i financera (...) i agreujada per la imputació en el cas Pretòria del seu gerent, Emili Mas, per presumpta corrupció urbanística".

Segons la CUP, les ARE "vulneren l'autonomia municipal" i permeten edificar en terrenys no urbanitzables inicialment, "prescindint dels plans generals d'ordenació urbana vigents" i acaben portant a la creació de "barris inexistents" amb la reducció al màxim "de tots els tràmits, terminis, controls i normativa exigits per urbanitzar". Es tracta, per tant, d'un pla que tornaria a crear desenes de ciutats dormitori situades fora de la trama urbana amb teixit social dels pobles.