El president de CiU, Artur Mas, ha avançat, en referència a les votacions a Madrid de la setmana vinent sobre el pla de retallades del govern espanyol, que "si cal, donarem un cop de mà perquè el país sencer se'n pugui sortir millor". Mas ha alertat, però, que després del malbaratament de recursos del govern espanyol, "ara nosaltres no ens farem responsables dels seus errors".

En un acte de precampanya a Blanes, el candidat de CiU ha criticat les retallades proposades pel govern espanyol. Per Mas, la reducció del salari dels funcionaris o la congelació de les pensions són mesures que "es podien haver evitat en aquesta magnitud". Mas ha argumentat que "mentre els altres països d'Europa endreçaven la casa", Catalunya i Madrid estaven de "festa gran".

Ho ha exemplificat amb les dades de contractació a l'administració catalana. En concret, el 2003 hi havia a la Generalitat 140.000 empleats, i a finals del 2010 n'hi haurà 226.000. En aquest temps, doncs, el govern "ha contractat més de 80.000 persones, mentre que la població catalana només ha crescut del 15%", ha criticat.

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha anunciat en canvi l'oposició dels republicans al decret de mesures de Zapatero. Ridao ha explicat que "el primer que cal fer per sortir del pou és deixar de cavar i Zapatero no ho està fent". Pel secretari general d'ERC, si el govern espanyol hagués fet abans el que calia, ara Zapatero no faria descansar el pes de la crisi en els més febles.

Per Ridao calen reformes estructurals que afectin a la fiscalitat i al mercat de treball, eliminar ministeris que concorren de manera deslleial amb les Comunitats Autònomes i reformar el sistema financer. Per ERC és "indecent" que l'Estat espanyol hagi finançat amb 100.000 milions d'euros de diner públic als bancs i caixes i que aquests encara no hagin obert l'aixeta del crèdit i, a més, que exhibeixin "impúdicament" 16.000 milions de beneficis l'any passat.

També el secretari general d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Joan Herrera, ha anunciat que votarà en contra de la retallada. Herrera afirma que no són mesures per augmentar els ingressos ni per fer tributar més als més rics. En aquest sentit, ha criticat que Zapatero afirmi que "ara no toca canviar els impostos als més rics quan es demanen esforços als pensionistes, assalariats i persones dependents". També ha afirmat que és el país de la Unió Europea que fa les mesures econòmiques més dures i en canvi no en fa cap adreçada als que més diners tenen.

El president del PP, Mariano Rajoy, per la seva banda, ha confirmat allò que era previsible i és que la seva formació no defensarà les mesures contra el dèficit del govern espanyol per "improvisades". Rajoy ha avançat a Lleida que el seu partit no defensarà les mesures per corregir el dèficit públic que planteja el govern socialista i ha advocat per una reforma de les administracions públiques, ja que, segons que ha explicat, aquestes "gasten molt i malament".

Rajoy, que ha participat a Lleida en la tradicional festa de l'Aplec del Caragol, no ha volgut aclarir si la falta de suport a aquestes mesures es traduirà en un vot en contra o en una abstenció.

"Estem a favor de la retallada de dèficit públic, però ha de fer-se per generar riquesa i ocupació i en aquest moment congelar les pensions, abaixar el sou als funcionaris i reduir les infraestructures públiques el que provocarà és que el consum es redueixi encara més, situació que empitjorarà amb la pujada de l'IVA a partir de l' 1 de juliol", ha advertit. Per a Rajoy, la retallada que hauria d'haver-se fet és la reforma de l'administració. "Encara s'està a temps, és la millor manera de reduir el dèficit públic: la reforma de l'administració, de totes en general, perquè sobren organismes, empreses publiques i fundacions", ha afegit.