El diputat d'ERC i membre de la Coordinadora Nacional de Consultes sobre la Independència, Uriel Bertran, està convençut que el PP està nerviós per la via pacífica que les consultes sobiranistes han obert en l'esquerra abertzale.

Això explicaria, al seu entendre, la voluntat del PP de criminalitzar Bertran i la coordinadora mateixa per la reunió que es va mantenir amb Otegi ara fa 9 mesos.

De fet, la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència ha exigit que el portaveu del PP, Leopoldo Barreda, retiri la demanda de "seguiment judicial" feta per aquesta reunió.

Barreda va fer aquesta petició diumenge després de divulgar que Bertran es va reunir amb Arnaldo Otegi el mes de juny passat.

El portaveu del PP va manifestar que tot el que faci referència "a intentar desbordar la legalitat, ha de tenir una resposta clara i contundent, probablement més clara que la que ha tingut a Catalunya".

Segons la Coordinadora, la reunió amb Otegi "és, tan sols, una més de les desenes de reunions que a nivell internacional ha mantingut la Coordinadora Nacional, que sempre ha tingut la voluntat d’explicar i difondre la consulta sobre la independència a tot arreu on l'hi han demanat".

I amb aquest esperit, membres de la Coordinadora s’han reunit, segons detallen, amb molts representants de diferents nacions sense Estat, del mateix País Basc, i també de Flandes, Escòcia, Còrsega, Sardenya o el Quebec.

De fet, i segons ha explicat Bertran, arran d'aquestes reunions informatives un total de 10 alcaldes bascos es van desplaçar fins a Catalunya per observar tot el procés, i diferents dirigents de l'esquerra abertzale "van començar a reclamar la via democràtica i pacífica per resoldre el conflicte".

És per això que, des de la Coordinadora, troben "del tot incomprensible" que es vulgui criminalitzar i perseguir judicialment una tasca de difusió i d’explicació d’aquest procés democràtic, "i que tan de bo ajudés el País Basc a iniciar un procés d’autodeterminació fonamentat en el diàleg i en les vies exclusivament pacífiques".

Al seu entendre, tant el Partit Popular com el govern espanyol prefereixen un escenari de conflicte al País Basc "que els permeti mantenir la il·legalització d’una part significativa de la societat basca per poder seguir governant conjuntament".