Víktor Ianukóvitx, el candidat més pròxim als interessos econòmics i geoestratègics de Rússia i líder del poderós Partit de les Regions, es perfilava ahir com el guanyador de la primera volta de les eleccions presidencials a Ucraïna, per davant de Iúlia Timoixenko, actual cap del govern i antiga opositora i dirigent de la Revolució Taronja que fa cinc anys va provocar un canvi democràtic al país.

Timoixenko va moderar el seu llenguatge i posicions polítiques, es va acostar a Moscou sense oblidar-se d’Occident i va trencar amb el líder de la Revolució Taronja, Víktor Iúsxenko, president sortint prooccidental i partidari de l’ingrés de Kíev a la UE i l’OTAN. Iúsxenko va quedar fora de joc en la primera volta d’ahir, celebrada enmig d’un clima de desencant i sospita de frau. La votació va ser supervisada per uns 3.000 observadors.

Segons els sondejos a peu d’urna, Ianukóvitx, que intenta mantenir un prudent equilibri entre Rússia i els EUA i Europa, i ara defensa una estratègia econòmica liberal, hauria obtingut entre el 31,5% i el 37% dels vots i Timoixenko entre el 26% i el 27%. Iúsxenko no hauria arribat al 6% dels vots i Serguei Tigipko, extitular de Finances i exbanquer, el 12%. La participació es va situar en un 45%.

Així, l’opositor Ianukóvitx –el gran derrotat el 2004, quan les protestes multitudinàries de la Revolució Taronja van obligar a repetir uns comicis considerats fraudulents– i Timoixenko es disputaran la segona volta de les presidencials el pròxim 7 de febrer. Els dos rivals faran el possible per convèncer els electors que són els únics que poden treure Ucraïna del caos econòmic i la inestabilitat política.

Ianukóvitx es va mostrar convençut que “el poble ucraïnès vol canvis i molt aviat començarà una nova etapa”, i va assegurar que si guanya les presidencials, treballarà “amb Rússia, amb Europa i amb altres països del món”.
Timoixenko va destacar que “res no impedirà a Ucraïna ser feliç”. El director del Centre d’Estudis Polítics de Kíev, Volodimir Fesenko, va assenyalar que “el guanyador de les presidencials serà el candidat que aconsegueixi il·lusionar els ciutadans i donar una imatge de seriositat i credibilitat internacional”.

Futur proeuropeu
L’ex-República soviètica el necessita, ja que la seva imatge està malmesa i l’FMI mira amb lupa l’evolució econòmica del país, després que els seus dirigents es neguessin a portar a terme un pla d’austeritat exigit a canvi d’un préstec de 16.400 milions de dòlars, avui bloquejat en espera de reformes.

Els resultats del 7 de febrer tindran un impacte directe en les relacions de Kíev amb Brussel·les, Moscou i Washington, i el nou president s’haurà d’esforçar com mai per aconseguir sòlids aliats a Occident sense descurar la relació amb Rússia.