“No presentar-nos pot crear una desorientació i una frustració de gent afí que no entendria que la CUP no es presentés en un moment de crisi com l’actual”. D’aquesta manera, diferents nuclis de la CUP manifesten la necessitat de presentar-se a les properes eleccions al Parlament. La ponència, que ha rebut el suport de les assemblees de Manresa, Mataró o Sant Cugat trencant la divisió dels blocs que es va escenificar en la darrera assemblea, argumenta les raons per les quals la CUP hauria de ser present als comicis i n’avalua les possibilitats d’èxit, que no només passen per l’obtenció de diputats sinó també per reforçar estratègicament els seus nuclis locals.

La ponència conté un informe de catedràtics de ciències polítiques i dret que, traslladant els resultats de les municipals (30.000 vots) i tenint en compte la creació de 12 nous nuclis en els darrers mesos, atorga a la CUP dos diputats a la demarcació de Barcelona.

La ponència s’ha enviat a la militància aquesta setmana perquè hi faci esmenes i s’haurà d’aprovar a l’assemblea del juny a Girona. Els partidaris de fer el salt al Parlament defensen que els àmbits local i nacional són complementaris i que “no podem caure en la crítica fàcil de qüestionar-nos la nostra presència en institucions com el Parlament sense fer-ho en institucions com els ajuntaments”.

Crítiques a Carretero
La formació no passa per alt la irrupció d’una nova candidatura independentista de la mà de Joan Carretero als comicis de 2010. La ponència ressalta que la CUP pot ser un “element dissuasori davant l’emergència d’un sector polític independentista interclassista, summament oportunista”.