El papa Benet XVI, que afronta una de les crisis més greus del seu pontificat per un escàndol d'abús sexual que afecta l'Església, ha dit aquest diumenge que la seva fe li dona el coratge suficient per no veure's intimidat per les crítiques.

El pontífex de 82 anys ha presidit una missa davant de centenars de milers de persones a la plaça de Sant Pere, en el començament de les activitats de Setmana Santa, que commemoren els últims dies de vida de Jesús. Tot i que no ha esmentat directament l'escàndol d'abús sexual contra menors per part de capellans, parts del seu sermó podrien ser aplicables a la crisi que ell i el catolicisme afronten.

El Pontífex ha dit que la fe en Déu ajuda a tenir suficient coratge per no "veure's intimidat per la xafarderia mesquina de l'opinió dominant". També ha parlat de com l'home de vegades "cau a nivells vulgars" i "s'afegeix al pantà del pecat i la manca d'honradesa".

Un fidel ha demanat a Déu que ajudi "la joventut i aquells que treballen per educar-los i protegir-los". Segons Ràdio del Vaticà, buscava "resumir els sentiments de l'Església en aquest difícil moment en el que s'enfronta a la plaga de la pedofília".

Mentre l'escàndol ha convulsionat l'Església als Estats Units i Europa, el Vaticà ha adoptat una posició a la defensiva, atacant la premsa. Tanmateix, el portaveu del Vaticà va reconèixer que la resposta davant dels casos d'abusos sexuals de capellans és crucial per a la seva credibilitat i que aquests s'han de "reconèixer i ser reparats" fins i tot en incidents succeïts fa dècades.

Tot i que els casos citats van passar fa molts anys, "fins i tot fa dècades, reconeixe'ls i fer reparacions a la víctimes és el preu per restablir justícia i mirar cap al futur amb renovat vigor, humilitat i confiança", ha afegit Lombardi.

El Vaticà ha negat qualsevol encobriment a l'abús de 200 nens sords per part del reverend Lawrence Murphy des de 1950 a la de 1960. Això va passar després que el diari New York Times va explicar que el religiós no va ser apartat tot i els avisos enviats a la Santa Seu i al cardenal Joseph Ratzinger, llavors principal funcionari doctrinal del Vaticà i actualment papa Benet XVI.