El president i candidat de CiU a la Generalitat, Artur Mas, ha promès que si arriba a la presidència de la Generalitat durà a terme una "revolució" en les infraestructures i ha advocat per marcar com a horitzó de Catalunya la sobirania fiscal amb un sistema de finançament com el concert econòmic.

El candidat convergent a la Generalitat ha assegurat en la seva intervenció en el cicle de xerrades preelectorals organitzades pel Cercle d'Economia que assumirà els costos que pugui significar per a la seva imatge tirar endavant alguna infraestructura que consideri necessària, però que no hagi aconseguit recollir un consens ampli en el territori, en una clara referència a la MAT.

El compromís del candidat de CiU ha agradat als més de 200 empresaris que omplien la sala d'actes del Cercle d'Economia. En la seva intervenció s'ha referit als recents talls en el subministrament elèctric a les comarques gironines arran de les nevades i ha posat sobre la taula la pregunta que segons el seu parer han de fer-se els catalans: "Quina qualitat en les infraestructures volem per al nostre país?"

Mas ha manifestat l'objectiu de dotar el país d'infraestructures de "gran qualitat", encara que això "té un preu", perquè s'ha de "pagar o a través dels impostos de la gent o a través de tarifes", a més del desgast que pugui costar-li al govern promoure obres que generin algun tipus de rebuig social. Per fer-ho, ha assegurat que un hipotètic govern de CiU tindrà el "coratge" suficient per impulsar "totes les infraestructures que calgui i de tota mena", perquè "el país necessita una revolució de les infraestructures".

Prioritats de govern
Entre els objectius d'un govern presidit per CiU, Mas ha afirmat que promourà la construcció de carreteres com el Quart Cinturó, inversions en la xarxa ferroviària de Rodalies, la línia de Molt Alta Tensió (MAT) i plantes de tractament de residus o incineradores, entre d'altres. En aquest aspecte, ha destacat que buscarà el consens però que, si no és possible, no li tremolarà la mà per tirar endavant les obres que trobi imprescindibles.

Com a exemple, Mas ha recordat que l'executiu de Jordi Pujol ja va enviar el 2001 als Mossos d'Esquadra a custodiar als operaris de Fecsa-Endesa que construïen la línia d'alta tensió de les Gavarres.

Bona part del finançament d'aquests nous projectes, segons Mas, ha de procedir de les inversions de l'Estat a Catalunya, com estipula el mateix Estatut, encara que ha reconegut que perquè aquesta disposició estatutària es compleixi en la seva integritat, el govern de la Generalitat "ha de tenir la paella pel mànec" a Madrid. Mas ha apostat a més per "recuperar" per a Catalunya "centres de decisió en aquells temes de màxim interès", com el subministrament d'energia, i en aquest sentit ha considerat "una autèntica llàstima" que Gas Natural perdés l'ocasió de controlar Endesa.

El concert econòmic com a objectiu
D'una altra banda, Mas ha obert la porta a reivindicar en un futur no molt llunyà el sistema de concert econòmic, qüestió que segons el seu parer recull un ampli consens a Catalunya: "Els 7,5 milions de catalans han de fixar-se l'objectiu, des del punt de vista fiscal i financer, de poder administrar els recursos que generen", ha dit.

Segons Mas, ara cal aplicar l'Estatut, que no recull aquest model de finançament, però "a no molts anys vista" Catalunya ha de posar-ho a sobre de la taula i, en aquest cas, "no es podrà dir que no és constitucional" ja que Navarra i el País Basc el tenen. Mas ha recordat que en el moment d'elaborar l'Estatut a Catalunya "no es va poder incloure" un model de concert perquè "els consensos van obligar a renunciar a aquest objectiu".