El diputat Francesc Homs alerta que ara ningú no pot garantir 3.700 milions per al 2012, com sí que va donar el pacte del Majestic, i considera que el govern farà creure que la xifra obtinguda coincidia amb les seves aspiracions.

CiU reclama a la conselleria d’Economia “transparència” davant els ciutadans fent públiques quines aspiracions reals tenia amb el nou model de finançament. “El govern presenta les xifres com li convé i fa creure que el pacte del Majestic no en va donar ni cinc. Exigim que expliqui exactament amb quines xifres treballava per al nou model, perquè ara faran quadrar-ho tot perquè sembli que efectivament el PSOE els ha donat tot allò que volien”, reclama el diputat Francesc Homs.

Homs troba contradictori que, com explicava ahir l’AVUI.CAT, Economia publiciti que el pacte del Majestic no va suposar cap millora en el finançament de Catalunya el primer any d’aplicació i que l’acord del 2001 només va aportar 225 milions extra, i en canvi, tingui penjades a la seva web les dades de liquidació dels ingressos de la Generalitat des del 2002, on s’aprecia que els ingressos han passat de 10.588 milions a 16.119 el 2007, si bé Catalunya passa d’un índex del 97% al 94% en el rànquing de recursos de finançament per càpita. Homs destaca que “els tres primers anys de l’acord del 2001 van donar 3.700 milions d’euros de més, i això ho expliquen obertament”, i adverteix que “ ara mateix ningú no pot garantir 3.700 milions per al 2012, tot i que faran creure que sí i s’encarregaran de maquillar-ho com els convingui”.

Pel que fa al nou model, CiU considera que el gran error del Govern en la negociació del nou model de finançament ha estat pactar en funció de la despesa i no pas de l’esforç fiscal, és a dir, dels ingressos, com sí que es va fer amb el pacte del Majestic. “Calcular el model en funció de la despesa, com ha dissenyat Antoni Castells amb el seu sistema d’anivellament, ens fa perdre recursos i crea més dependència respecte a Madrid. El Majestic va donar un model que descansava en una major cistella d’impostos, que és cert que té més risc si el creixement econòmic no és l’esperat, però et permet anar més per lliure”.