El Vaticà ha defensat aquest dissabte el Papa Benet XVI de les acusacions que apunten que, quan Joseph Ratzinger era cardenal i estava al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, va provar d'impedir l'expulsió d'un capellà acusat d'abusar menors. En un comunicat, l'advocat del Vaticà Jeffrey Lena ha acusat els mitjans de comunicació de "tenir pressa a jutjar" i ha dit que el cas mai va arribar al Vaticà com un cas d'abús a menors sinó com a un cas en què un home volia deixar el sacerdoci. L'origen de les acusacions prové d'una carta signada per Joseph Ratzinger el 1985, en què recomanava paciència amb el cas d'un capellà, Stephen Kiesle, condemnat per abusos sexuals a menors.

En una carta del Vaticà de 1985, redactada en llatí i traduïda i difosa per l'agència The Associated Press, el cardenal Joseph Ratzinger va dir al bisbe d'Oakland que necessitava "més temps per considerar el bé de l'Església" després de rebre la sol·licitud d'un home que deixava el sacerdoci.

Ratzinger va escriure a la carta que els arguments pels quals autoritzava el sacerdot Stephen Miller Kiesle a abandonar el sacerdoci eren d'"importància greu" però també es mostrava preocupat sobre l'"impacte que podria provocar aquesta concessió a la comunitat dels cristians fidels, en particular pel que respecta a la jove edat del sol·licitant".

Segons The Associated Press, que va publicar la història aquest divendres, Kiesle tenia 38 anys en els moments dels fets i va ser condemnat el 1978 a tres anys de llibertat condicional després de declarar-se culpable pel delicte de conducta lasciva per flirtejar i abusar sexualment de dos nens en una casa parroquial de l'església.

Segons una carta de la diòcesi d'Oakland a Ratzinger el 1981, Kiesler havia demanat deixar el sacerdoci, i la diòcesi va demanar a Ratzinger que acordés que Kiesler seria 'alliberat de totes les obligacions del sacerdoci, incloent el celibat'.

L'advocat del Vaticà Jeffrey Lena ha dit en un comunicat que no podia confirmar l'autenticitat de la carta i ha indicat que sembla una "carta model enviada sovint en casos de laïcització" per quan algú sol·licitava abandonar les seves dots religioses. Lena ha negat que la carta 'reflecti que el llavors cardenal Ratzinger es resistís a les súpliques del bisbe per abandonar el sacerdoci'.

La carta apareix enmig d'una forta polèmica que ha esquitxat l'església catòlica i el propi Pare Benet XVI per la sortida a la llum de diversos casos d'abusos a menors per part de sacerdots.

"Que l'Església parli clar"
"Hi ha agut precipitació i pressa per jutjar", cita Lena en el comunicat. "Durant el procediment, el capellà va romandre sota el control, l'autoritat i la cura del bisbe local que era responsable d'assegurar que aquest (Kiesle) no feia cap mal, com la llei de l'Església estableix. El cas d'abús no es va transferir en cap cas al Vaticà".

L'analista del Vaticà i biògraf papal Marco Politi ha explicat a Reuters que la carta "és un cop seriós a la posició del cardenal Ratzinger en la dècada dels 80". "El document reflecteix quina era l'actitud general del Vaticà en què es volia defensar la imatge de l'Església Catòlica i de les parròquies esquitxades per escàndols".

"L'única manera de què l'Església Catòlica surti amb el cap alt d'aquesta polèmica és que obri els arxius i expliqui clarament què va anar malament durant la dècada dels 80 i els 90 o quan i què es va fer".

Lena argumenta que la Congregació per la Doctrina de la Fe, que Ratzinger va dirigir des de 1981 fins que es va convertir en Papa, no tenia competència en casos d'abusos en aquella època i el seu rol era simplement  "determinar si les condicions de laïcització es van complir". Kiesler va ser expulsat finalment el 1987.