El mar de fons de la campanya farà soroll de referèndum. S'ha començat a sentir aquest dimarts, tot just hores després que el Parlament anunciés que la mesa ha admès a tràmit una de les dues iniciatives populars (IP) presentades a la cambra per demanar la convocatòria d'una consulta oficial sobre la independència.

L'eufòria s'ha desfermat a les files dels promotors de la IP, amb el notari i militant de CDC Alfons López Tena i el diputat d'ERC Uriel Bertran com a cares visibles. Tots dos han comparegut aquesta tarda davant de la premsa per explicar que ara s'obre un llarg procés, que pot concloure d'aquí a un any, per portar la proposta a debat al Parlament.

Primer, cal esperar les indicacions del Parlament sobre quina ha de ser la junta electoral davant la qual s'han d'acreditar els fedataris que recolliran les signatures. També s'ha de pronunciar el Consell de Garanties Estatutàries davant de la petició de dictamen que presentaran el PSC i el PP, contraris a la iniciativa, i la junta electoral ha de validar els fulls de recollida de firmes: en aquest moment començarà el període de sis mesos durant el qual els promotors han de recollir les adhesions que calguin, entre 160.000 i 220.000, segons quin sigui l'univers poblacional que fixi el Parlament –la llei de consultes no ho concreta i pot ser la població total, el padró o el cens– com a referència per calcular el 3%.

Tots aquests tràmits poden significar que el període de  recollida de signatures coincideixi amb la campanya electoral per als comicis catalans de la tardor, i els promotors ja han anunciat que no l'aturaran. "Ni la llei ho demana ni ens ho podem permetre, perquè el termini corre igual, i no perdrem quinze dies de recollida de firmes", ha advertit López Tena.

ERC ja ho espera
Aquest panorama ha activat immediatament l'instint electoral dels partits. ERC s'ha llançat amb entusiasme sobre la idea en imaginar una campanya dominada per aquest debat. Joan Puigcercós ja ha anunciat que el seu partit contribuirà a la recollida de les firmes, fins i tot amb la il·lusió, es pot dir que no es podrà complir, d'arribar a les eleccions ja amb les signatures fetes. "Si aconseguim això, només faltarà que hi hagi una majoria política en el nou Parlament disposada a tirar endavant el referèndum i la ciutadania tindrà la possibilitat de decidir-ho en les properes eleccions. Puc donar la meva paraula que els diputats d'ERC hi donaran suport de manera incondicional", ha assegurat.

Els socialistes hi veuen "una distorsió"
Pel PSC, però, aquesta possibilitat seria una "distorsió". I per no disparar contra ERC ni ICV, socis dels socialistes al govern català i les dues formacions juntament amb CiU que han votat a favor de tramitar la IP, Miquel Iceta ha assenyalat cap als convergents. "Potser [aquesta distorsió] és el que vol el senyor Mas", ha etzibat.

CiU hi posa pegues
Però CiU no celebra aquesta situació tant com s'imagina el viceprimer secretari del PSC. El portaveu parlamentari de la coalició, Oriol Pujol, ha volgut desmarcar-se de seguida de la posició d'ERC, que considera que "enganya" els ciutadans, ja que aquest referèndum difícilment es podrà convocar perquè el govern espanyol no l'autoritzarà. Amb aquest argument ha aclarit que els representants de CiU a la mesa del Parlament només han votat que sí a la tramitació de la IP perquè l'informe dels lletrats de la cambra no hi han vist cap motiu per votar-hi en contra.

El que sí que ha promès Pujol, a més de recordar que la prioritat del seu partit és "la crisi" i que no se'n distrauran, és que en la pròxima legislatura, si CiU té una "majoria suficient", modificarà la llei de consultes, que considera "poc ambiciosa" perquè inclogui la possibilitat de consultes no autoritzades pel govern espanyol, tot i que perdrien la qualificació tècnica de referèndum.

ICV hi passa de puntetes
També ICV ha donat senyals de trobar-se incòmode en el procés cap el referèndum. Hi ha votat a favor també per motius tècnics, ja que de moment només es tractava d'admetre la IP a tràmit. Dolors Camats ha puntualitzat que això no significa que el seu partit estigui "d'acord amb les interpretacions que fan uns i altres".

Les acusacions del PP i C'S
Sense matisos, el PP i C's han saltat sobre el PSC pels vots dels seus socis a la mesa del Parlament. La presidenta dels populars a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha demanat al president de la Generalitat, José Montilla, que "trenqui" amb els seus socis per no ser "còmplice" de la consulta en preparació. I també ha mossegat CiU advertint, com una amenaça, que "si CiU guanya les eleccions el primer que farà serà un referèndum per a la separació de Catalunya de la resta d'Espanya".

Fent cadena, C's –que també ha culpat Montilla d'haver proporcionat l'eina, la llei de consultes, que pot permetre la consulta sobre la independència–, ha saltat sobre el PP. De cara a la seva particular batalla pels vots amb el PSC i el PP, Albert Rivera ha reclamat a Camacho que "vagi al notari a dir que no governarà mai amb els que volen la independència", en referència a CiU.