El consens aconseguit aquest diumenge entre el govern espanyol i els partits que donen suport al govern català pot ser el punt final de la tensió que ha suposat la negociació del finançament català, un llarg procés que ha durat poc més d'un any i que hauria d'haver estat signat abans del 9 d'agost del 2008.

L'incompliment per part del govern espanyol del termini fixat per l'Estatut i els estira-i-arronsa d'una negociació iniciada per Pedro Solbes i finalitzada per Elena Salgado, el seu relleu al ministeri d'Economia, han marcat el procés negociador i ha donat lloc a diversos distanciaments. Aquestes han estat les dates clau de la negociació entre Catalunya i l'Estat:

8 d'abril de 2008: José Luis Rodríguez Zapatero anuncia en la seva investidura com a president que revisarà el finançament i que publicarà les balances fiscals.

15 de juliol: El govern publica per primera vegada les balances fiscals de les comunitats autònomes, en les quals es demostra que Catalunya, les illes Balears, el País Valencià i Madrid aporten més a l'Estat i en canvi tenen un major dèficit fiscal.

17 de juliol: Quan falta menys d'un mes per a la data límit marcada per l'Estatut, el vicepresident econòmic del govern, Pedro Solbes, presenta les bases del nou model, una proposta que és considerada insuficient per la Generalitat, que ja comença a assumir que l'acord no arribarà a temps.

20 de juliol: Zapatero assisteix al congrés del PSC i sent de boca de José Montilla: "Els socialistes catalans t'estimem molt, però encara estimem més Catalunya i els seus ciutadans i el seu Estatut, que defensarem amb totes les nostres forces".

8 d'agost: Un dia abans d'expirar el termini de l'Estatut per a l'acord, Montilla retreu al govern espanyol l'"incompliment" de l'Estatut i afegeix que no valen "excuses", un "excés verbal" que lamenta la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega.

9 d'agost: PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA escenifiquen la unitat en defensa del finançament, i el conseller Antoni Castells associa el nou finançament amb la votació dels pressupostos de l'Estat. Encara que el PSC no va posar públicament sobre la taula l'amenaça de votar en contra dels comptes de l'Estat, es va especular fins on podia arribar el PSC en el seu estira-i-arronsa amb el PSOE.

12 d'agost: ICV reclama la compareixença de Zapatero en un ple extraordinari per explicar per què ha incomplert l'Estatut.

19 d'agost: El líder d'ICV, Joan Saura, pacta amb De la Vega canviar la compareixença de Zapatero per la de Solbes a canvi que hi hagi acord abans de tres mesos, termini que tampoc es va complir.

2 d'octubre: CiU i els partits del govern es posen d'acord al Parlament per aprovar una proposta de resolució que, amb alguna precisió, se cenyeix al que ja establia l'Estatut i que no xifra els objectius econòmics de Catalunya en la negociació. José Montilla i Artur Mas celebren l'acord amb una encaixada de mans, ja que el text havia d'establir les bases per negociar amb el govern espanyol, però aviat es veu que l'acord era merament estètic.

5 de novembre: Montilla i Zapatero es reuneixen a la Moncloa i coincideixen en la necessitat d'agilitar la negociació per arribar a un acord abans de final d'any.

18 de desembre: Tripartit i CiU certifiquen la ruptura de la unitat catalana en la negociació sobre el finançament en no posar-se d'acord en una moció sobre aquest assumpte al Parlament.

19 de desembre: El PSC confirma el seu suport als pressupostos de l'Estat però amenaça el PSOE de trencar relacions si no veu "voluntat" en el govern per pactar abans del 31 de desembre.

20 de desembre: Reunió formal entre Zapatero i Montilla que serveix per donar una empenta a la negociació. Com amb dates anteriors, tampoc es compleix la idea de tancar el model abans de final d'any, situació que irrita el PSC.

30 de desembre: Solbes anuncia les línies generals de la proposta del govern espanyol, entre les quals els nous fons de convergència previstos, però l'oferta tampoc convenç.

19 de març del 2009: El govern català fa públic el seu rebuig a una oferta del govern espanyol que li hagués donat 2.000 milions d'euros addicionals en el tercer any de rendiment del sistema.

13 d'abril: Entren en escena els nous vicepresidents Manuel Chaves i Elena Salgado, que donen un impuls al finançament.

21 abril: Chaves es reuneix amb Montilla i promet que Catalunya no es quedarà per sota de la mitjana en renda per càpita.

12 de maig: Zapatero promet durant el debat de l'estat de la nació que Catalunya tindrà el "millor" finançament de la seva història, que estarà per damunt de la mitjana i que convocarà abans del 15 de juliol el Consell de Política Fiscal i Financera per segellar un acord. Després de l'anunci arribaria el parèntesi de les europees.

9 de juliol: Reunió "decisiva" entre Salgado i el conseller Castells, que torna a Catalunya amb una proposta de més de 3.000 milions perquè sigui acceptada pels socis del tripartit.

10 de juliol: Intensos contactes a diferents nivells per convèncer ERC, que resisteix perquè exigeix 3.800 milions, mentre el Govern ja ofereix entre 3.400 i 3.600 milions.

11 de juliol: PSC, ICV i els agents socials ja donen el sí a l'espera del que decideixi l'executiva d'ERC. CiU troba il·legal allargar un any (de tres a quatre) el termini d'aplicació del nou sistema.

12 de juliol: Catalunya dóna el sí definitiu després que Salgado hagi presentat el model i ERC se suma a un pacte que calcula que donarà a Catalunya 3.855 milions el 2012.