Un estudi de les prestigioses London School of Economics i Trinity College de Dublín preveu que ERC obtingui tres eurodiputats en les eleccions europees –ara en té un de compartit amb Eusko Alkartasuna– i que CiU i ICV es quedin amb un escó cada un, com ara. Segons la mateixa enquesta, el PP guanyaria els comicis, tot i perdre tres eurodiputats, i el PSOE perdria sis escons: els populars tindrien 21 membres i els socialistes 18.

El nombre d'eurodiputats que obtindrien el PSC i el PPC dependria de l'ordre que ocupin en la llista del PSOE i del PP respectivament, que encara no s'ha fet públic. La UPyD de Rosa Díez i el BNG aconseguirien entrar a l'Eurocambra, amb dos escons i un respectivament. Els investigadors es basen en un nou model estadístic que combina diverses enquestes d'opinió.

Els dos politòlegs professors de la London School of Economics i el del Trinity College de Dublín que signen l'estudi, encarregat per la consultora Burson-Marsteller, calculen que el PSOE caurà 6,3 punts i passarà dels 24 eurodiputats actuals a 18. "Són unes eleccions en plena crisi econòmica, així que preveiem que el partit del govern perdrà alguns escons, però no esperem que l'oposició en guanyi", defensen els investigadors.

El PP també perdria 1,3 punts i tres escons, i passaria dels 24 actuals a 21. Caldrà esperar que el PSC i el PPC facin públics quins números de la llista del PSOE i del PP ocuparan per saber quants eurodiputats catalans d'aquests partits aconseguirien un escó a Estrasburg el 7 de juny.

L'estudi presenta conjuntament els resultats de Galeuscat, tot i que en realitat no s'ha reeditat la coalició de CiU, PNB i BNG. Nacionalistes catalans, bascos i gallecs s'endurien el 5,2% dels vots, com fa cinc anys, i tots tres obtindrien un representant: Convergència Democràtica només enviaria Ramon Tremosa a Estrasburg, mentre que Unió Democràtica no aconseguiria l'escó per a Salvador Sedó. Izquierda Unida-ICV millorarien el seu resultat, amb un increment d'1,7 punts, però es quedaria amb els mateixos eurodiputats: Willy Meyer i Raül Romeva.

El republicà Oriol Junqueras doblaria el percentatge de vots de la candidatura que encapçala ERC, passant del 2,5% de fa cinc anys al 6,1%, i obtindria fins a tres eurodiputats. El BNG, que en aquests comicis compartirà llista amb els republicans, obtindria el seu propi escó, que seria el que faria el número quatre en el grup. L'estudi no esmenta, però, els altres socis de la coalició, Aralar i EA.

Els Verds, que el 2004 es van presentar en la candidatura del PSOE però que en aquestes eleccions se sumaran a ERC, aconseguirien mantenir el seu representant a l'Eurocambra, segons la London School of Economics i el Trinity College de Dublín.

L'estudi de Simon Hix, Michael Marsh i Nick Vivyan es basa en una combinació d'un sondeig recent amb els resultats de les eleccions estatals arreu dels 27 que incorpora variables que tenen en compte si un partit governa o és a l'oposició, si fa més o menys d'un any que ha guanyat uns comicis i si és euroescèptic o no.

Marsh és el degà de la Facultat d'Art, Humanitats i Ciències Socials del Trinity College de Dublín i elabora estudis del Parlament Europeu des del 1991. Hix és professor de Ciències Polítiques Europees i Comparades a la London School of Economics. I Vivyan és membre del grup de recerca de Ciències Polítiques i Econòmiques de la London School of Economics i investigador doctorand del departament de Govern d'aquesta universitat.

Quant als resultats globals, el Partit Popular Europeu mantindria la seva majoria a Estrasburg, amb 249 dels 736 escons totals, però cauria del 37% obtingut fa cinc anys fins al 34%. I el Partit Socialista Europeu aconseguiria augmentar lleugerament la seva quota d'eurodiputats, del 27% al 28%, de manera que arribaria als 209 escons. El grup liberal, del qual forma part CiU, seria el tercer grup de l'Eurocambra, amb 87 eurodiputats, i un nou grup conservador liderat pels britànics arribaria a 56 representants.

L'estudi preveu que el nombre d'eurodiputats euroescèptics i d'extrema dreta es mantingui al voltant del mig centenar actual i adverteix que tot i que l'exprimer ministre portuguès, José Manuel Durão Barroso, té moltes possibilitats de ser reelegit president de la Comissió Europea, una majoria alternativa formada per socialistes, liberals, ecologistes i excomunistes podria bloquejar el seu nomenament.