Plataforma per la Llengua ha anunciat aquest divendres que si finalment el Parlament Europeu denuncia Miquel Català, el noi que va traduir el portal d'internet d'aquesta institució, assumirà la seva defensa legal. "No volem que es produeixi, però si s'escau, tindrà tot el nostre suport, tant moral com legal", ha explicat el portaveu de la Plataforma, Martí Gasull.

Cal recordar que Català va treballar durant mesos en la traducció de la web del Parlament Europeu a la llengua catalana (www.europarl.cat) i va oferir la seva feina a la institució europea per tal que l'apliqués a la seva web oficial. El Parlament, però, ho ha rebutjat i ha amenaçat de portar-lo als tribunals si no retira la pàgina web amb la traducció a la xarxa.

Català no l'ha retirat i el Parlament Europeu es reserva el dret de denunciar-lo. Mentrestant, la Plataforma ha volgut avançar-se perquè no es produeixi la denúncia i per posar en evidència, al costat de Català, la manca de sensibilitat del Parlament Europeu amb la llengua catalana.

Un cas únic
I és que el cas del català, tant a Europa com a Espanya, és "únic". Segons les dades facilitades per la Plataforma per la Llengua, a la Unió Europea (UE), el català és la vuitena llengua quant a la població. Entre les 23 llengües oficials de la UE, el català és la catorzena pel que fa al nombre absolut de parlants, per sobre de llengües com el maltès, l'estonià, el letó, el lituà, el finès, el danès, l'eslovè o l'eslovac.

Gasull detalla que perquè una llengua esdevingui oficial a la UE cal que un Estat membre sol·liciti reformar el Reglament 1/58 i que la resta hi doni llum verda, que és el que ha passat recentment amb el gaèlic irlandès. "De fet, és el que va passar l'any passat amb l'accés de Bulgària i Romania. Aquests dos Estats van sol·licitar reformar el reglament per oficialitzar el búlgar i el romanès i tots els Estats membres ho van aprovar", argumenta el portaveu de la Plataforma. En canvi, "l'Estat espanyol no ha sol·licitat mai l'oficialització del català, el basc i el gallec a la UE, ni quan va accedir a la CEE (1986) ni un cop ha esdevingut membre de ple dret del club comunitari".

A l'Estat espanyol, tampoc
Ara bé, la singularitat del català comença a l'Estat, ja que, segons remarca Bernat Gasull, membre de la Plataforma, un dels problemes del català a Europa és que ni tan sols és oficial a les institucions espanyoles. "No hi ha cap llengua de més d'un milió de parlants d'un país democràtic desenvolupat que no sigui oficial al seu Estat. A Bèlgica hi ha tres llengües oficials, al Canadà, dues i, fins i tot a Sud-àfrica n'hi ha 11 d'oficials. A Espanya hi ha una llengua oficial i es deixa a les comunitats autònomes que reconeguin altres llengües", diu Gasull.

Per canviar això, caldria canviar la Constitució espanyola, que, en paraules de Gasull, "és molt difícil de reformar, a diferència d'altres".

Per tot això, des de la Plataforma per la Llengua denuncien també que l'Estat espanyol és "còmplice d'aquesta marginació" i demanen que s'equipari en drets els ciutadans catalanoparlants.