Irlanda ha passat de ser un dels estats que alguns europeus despectivament anomenaven pigs (porcs) –Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya– a tenir una de les rendes per càpita més altes dels països de la UE. Un miracle econòmic que molts han posat d'exemple, almenys fins que va esclatar la crisi econòmica. Durant els anys noranta, el PIB d'Irlanda va créixer a una mitjana d'un 7%, un ritme impensable en qualsevol país occidental. Què va provocar aquest canvi? A finals dels anys vuitanta, Irlanda estava immersa en una crisi que estava a punt de fer col·lapsar el país. Govern, empresaris i sindicats van signar el 1987 un acord social en què s'acordava retallar al més possible les despeses públiques i complir amb una política ultraliberal aprofitant les subvencions que es rebien de forma abundant de la UE. Si antigament Irlanda es considerava un país que només servia per exportar mà d'obra barata, avui és el primer exportador de programari del món i disposa d'una potent indústria electrònica i uns importants sectors químic i farmacèutic. Tot això gràcies al fet que els avantatges fiscals del Tigre Celta van convertir l'illa en un lloc idoni per a les multinacionals. L'augment de riquesa també va provocar una bombolla especulativa immobiliària. Però a finals del 2008 la crisi va esclatar i Irlanda es va convertir en la primera economia de l'eurozona a entrar oficialment en recessió. El miracle irlandès ha anat força de la mà de l'espanyol. Però ara els dos estats són els que encapçalen la llista de destrucció de llocs de treball de tots els països de l'OCDE. Per sortir de la crisi, el govern irlandès ha presentat uns pressupostos generals d'emergència marcats per una forta pujada dels impostos. Els pronòstics són pessimistes per als irlandesos: un dèficit públic d'un 13% del PIB i una contracció econòmica del 12% en dos anys, fins al 2010. El govern ha demanat un esforç als ciutadans i un canvi de vida per afrontar la crisi. Ha endurit les lleis d'immigració per protegir els llocs de treball locals i prepara una profunda reforma del sistema financer. Enmig de totes aquestes turbulències, arriben les eleccions europees a un país que l'any passat va rebutjar el Tractat de Lisboa amb un 53,4% de vots en contra i un 46,6% a favor.