Dos anys després del publicitat idil·li que la va portar a convertir-se en primera dama, Carla Bruni ha aconseguit fer-se un lloc respectable als ulls dels francesos. Així ho demostra un sondeig recent, que apunta que el 55% dels ciutadans consideren que Bruni està avui “a l’altura del seu paper de primera dama”, davant d’un 28% que opinen el contrari.

Per gairebé set de cada deu francesos, Bruni “suavitza la imatge” del president Nicolas Sarkozy i un percentatge similar la qualifiquen com un “avantatge” per al cap d’Estat, segons un sondeig aparegut al desembre en l’edició francesa de Reader’s Digest. L’únic punt feble de la primera dama seria la seva imatge llunyana. Només un 33% dels enquestats la troben “pròxima als francesos”.

“No em veuen tal com sóc de debò. Hi ha dies que estic extremadament cansada i absolutament despentinada”, s’ha defensat Bruni en una de les nombroses entrevistes que ha concedit els últims temps, sens dubte per aprofitar l’espectacular augment de la seva popularitat.

En tot cas, la primera dama no sembla voler ocupar un paper simplement cosmètic. Tot i la seva aparent discreció, una sèrie de decisions adoptades per Sarkozy els últims temps han generat suspicàcies sobre la influència real que Bruni exerceix sobre el cap d’Estat. La premsa francesa l’ha situat al darrere de la polèmica decisió de suprimir les proves genètiques per demostrar la filiació dels immigrants candidats al reagrupament familiar, contra les quals Bruni ja s’havia oposat abans d’enamorar-se de Sarkozy.

Diferents capçaleres britàniques han publicat titulars que a França només es comentaven en petit comitè, com ara que va ser l’autèntica responsable de l’exili europeu de l’exministra Rachida Dati, presentada per The Telegraph com “una antiga rival amorosa”. A més, diferents consellers pròxims a l’exesposa de Sarkozy, Cécilia Attias, han desaparegut de l’organigrama de l’Elisi els últims dos anys. El diari sensacionalista France-Soir fins i tot ha insinuat que la primera dama va assistir a una reunió en què es van validar els canvis a l’executiu anunciats per Sarkozy al juny passat. El president sosté que escolta el seu punt de vista i que hi dóna “una gran importància”, però nega que sigui determinant en les decisions que adopta.

Bruni també ha desmentit que tingui alguna influència en les decisions presidencials. “No se’m passaria pel cap”, va afirmar fa poques setmanes en una entrevista televisiva, tot afegint que es considera “una ignorant en assumptes de política”, com repeteix sovint. Per a Bruni, intentar influir el cap d’Estat seria “com si ell vingués a dir-me si he de fer servir acords majors o menors a les cançons”.

Amb tot, la primera dama ha reconegut que en un sopar privat va recomanar el nom de Frédéric Mitterrand, nebot de l’expresident socialista, com a nou ministre de Cultura. Uns dies més tard, Sarkozy n’oficialitzava el nomenament. Tampoc sembla casual l’ascens d’un dels íntims amics de Bruni, el periodista Philippe Val, nomenat nou director de France Inter, primera emissora pública, tot i comptar amb una escassa experiència radiofònica. Entre els finalistes per ocupar el càrrec de president de la televisió pública, que serà renovat d’aquí poques setmanes, també sonen diferents noms pròxims a la primera dama, bona coneixedora del món cultural i del microcosmos intel·lectual del barri parisenc de Saint-Germain, que fins ara semblava territori hostil per a Sarkozy.

De tant en tant, Bruni es permet alguna confessió inesperada, potser perquè és conscient que un autèntic artista mai no hauria d’avorrir el seu públic. A mitjans de desembre li van preguntar si creu que Sarkozy tornarà a ser candidat a les presidencials del 2012. “És assumpte seu. Però jo, com a esposa, en tindria prou amb un [únic] mandat”, va dir.

Professional activa
Des de fa dos anys Bruni ha hagut d’abandonar els escenaris per motius de seguretat. Tot i així, la seva vida professional no ha quedat paralitzada. A banda de treure el seu tercer disc pocs mesos després del seu matrimoni amb el president, Bruni va cantar en l’aniversari de Nelson Mandela i ha participat en l’últim àlbum de Harry Connick Jr. A més a més, acaba d’acceptar un petit paper en la pròxima pel·lícula de Woody Allen, un dels seus somnis des de fa anys.