La desafecció que ha crescut en la societat catalana aquestes últimes setmanes està forçant els partits a fer un darrer intent per pactar la llei electoral aquesta legislatura. Si dos mesos enrere gairebé ningú donava ni cinc per la llei, ara cap formació la dóna per perduda. Tirar-la endavant seria contribuir a la regeneració.

Hi ha un fet significatiu: des de la ponència conjunta de l'Estatut els partits no havien designat ponents de tant pes polític com ara per a la llei electoral. Hi treballen Lluís Coromines i Josep Maria Pelegrí (CiU), Miquel Iceta i David Pérez (PSC), Anna Simó i Patrícia Gomà (ERC), Santi Rodríguez i Josep Llobet (PP) i Jaume Bosch i Lluís Postigo (ICV). I en política parlamentària existeix la màxima que si en una ponència s'hi posen primeres espases és perquè la intenció és arribar a port.

Tant Coromines com Iceta coincidien ahir a no aixecar grans expectatives sobre la llei, remarcant que la negociació serà difícil, però la veien possible. Els partits esperen aprofitar el ple del Parlament que comença demà per intentar acostar posicions, també sobre el mètode de treball de la ponència. Respecte a la llei electoral, hi ha matèries que són més fàcils, com la creació d'una Sindicatura Electoral que substitueixi la Junta Electoral. D'altres són molt més complexes, com les circumscripcions i el sistema electoral, així com l'obertura de les llistes.

Primera reunió
El dia 20 està prevista la primera reunió de la ponència, que en principi ha d'aprovar el calendari i el mètode de treball. Sobre la taula tindrà l'informe dels experts que va coordinar fa mesos el professor de ciència política Josep Maria Colomer, que la majoria de partits consideren un text de partida.

Si bé fa anys les posicions sobre la proporcionalitat estaven molt distanciades entre el PSC d'una banda, i CiU i ERC de l'altra, ara hi ha més matisos perquè la dualitat territorial està una mica difuminada. Cal recordar que la llei electoral s'ha d'aprovar per una majoria qualificada de dos terços (90 diputats).