Faltat d’aliats i en ple pols amb el govern català pel finançament, José Luis Rodríguez Zapatero va trucar la setmana a Joan Puigcercós per sondejar una possible aliança al Congrés i per buscar aproximacions al seu vistiplau al finançament. La conversa va derivar en una reunió celebrada dimarts en secret a la Moncloa, en què davant la voluntat de Zapatero d’entendre’s de manera immediata confiant que hi haurà acord de finançament en el futur, Puigcercós li va respondre que sense el nou model no hi ha res a parlar.

I això que, amb l’argument que un gest cap a Catalunya pot posar-lo contra les cordes a la resta de l’Estat, Zapatero va plantejar incloure la despesa penitenciària en el model, partint de la premissa que només Catalunya té aquestes competències i això li permetria justificar a la resta de l’Estat un augment de recursos. L’altra fórmula que Zapatero ha utilitzat per tal de convèncer la part catalana és que dins del model també hi hagi com a variable la despesa en el servei de Rodalies.

La resposta de Puigcercós va ser que tots aquests diners s’han de negociar a part i que Rodalies Renfe ni tan sols està traspassat, i que el que ha de fer Zapatero és complir fil per randa el model de l’Estatut. L’endemà, Joan Ridao va fer servir aquests arguments en públic al Congrés mentre es filtrava que el PSOE tornava a mirar a l’esquerra, i dijous el govern català va decidir escenificar un ultimàtum a l’espera que Zapatero es convenci que ha de moure fitxa. Puigcercós va dir a Zapatero que posi més o menys diners el criticaran igual, i va posar l’exemple del pagament del deute històric a Andalusia, rebut amb crítiques, per motius oposats, tant a Catalunya com pel PP andalús.